7 de maig de 2007

Al Puigsacalm amb l'Oleguer

Repetint un ritual molt estimat, aquest diumenge fem una excursió familiar al Puigsacalm, aquest cop des de Pla Traver pels Rasos de Manter.

El país està esclatant. Verd, verdíssim, per arreu la vida natural reneix. Els arbres es comencen a vestir, les flors s’escampen per les prades, la gespa s’alça tendre i olorosa. L’ocell refila al bosc. Els salzes, els monumentals faigs, els roures, renoven la seva pell. Ciuret sembla un paratge de postal. Com a teló de fons el
Pirineu Oriental nevat hi posa un decorat ben blanc. El sol llueix omnipresent, una lleugera tramuntaneta refresca i tots estem contents de tanta bellesa, de la harmonia d’un paisatge que sembla el perfecte jardí anglès.

Però els més contents són la canalla. A l’arribar al cim topem amb l’Oleguer, el jugador del Barça. Sorpresos s’emocionen. Els atén amb molta amabilitat, accedeix a deixar-se fotografiar i els dóna conversa amb total naturalitat. Després procurem deixar-lo en pau, que segur que vol estar tranquil, cadascú es posa al seu racó ganyipant i xerrant amb la seva colla.

Què un jugador de futbol de primer nivell aprofiti el dia de vacances per sortir a la muntanya amb uns amics, que s’entretingui com qualsevol excursionista a mirar de situar les muntanyes, que ganyipi quatre galetes i que es meravelli amb el paisatge, potser vol dir que jugar al Barça i ser normal és compatible si un s’ho proposa.


2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Em sembla que com l'Oleguer no n'hi ha gaires, però.

Aka ha dit...

Opino el mateix...