75è aniversari de la UIAA

Els passats dies 10,11,12 i 13 de maig ha tingut lloc al Majestic de Chamonix tot un seguit d’actes de celebració del 75è aniversari de la UIAA. La Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme es va crear el 12 de maig de 1932 al mateix lloc. En el moment de la seva fundació per nombrosos clubs alpins nacionals els representants de 18 països (un d’ells català) tenien com objectiu articular una associació d’àmbit mundial que aplegués a totes les entitats per defensar i treballar pel món de l’alpinisme i l’escalada, en tots els aspectes i dossiers que l’afecten, des de la seguretat a la seva la promoció, de la millora tècnica del material a l’ètica.

Actualment té 97 membres de 68 països (hi ha membres catalans sense dret a vot, com la FEEC o el CEC), diverses estructures, àmbits d’actuació i objectius força amplis. De fet és la Federació Internacional dels esports de muntanya, encara que sense el reconeixement del COI.

A casa nostra la celebració ha passat amb discreció i força desapercebuda. La UIAA està en un procés de canvis. S’acaba de crear una nova Federació Internacional d’Escalada centrada en la competició, pel que ha perdut algunes competències. El gran objectiu dels darrers anys, que l’esquí de muntanya esdevingui olímpic, no s’ha aconseguit. L’elecció del darrer president no ha estat la prevista. Comença a sortir d’una complicada situació econòmica per una gestió financera desafortunada. Manté una llarga tensió soterrada entre el sector anglosaxó i el continental de l’arc alpí. Es produeixen canvis molt accelerats en el món de la muntanya (professionalització/voluntariat, competició/esport) que exigeixen noves respostes. En el fons la UIAA viu una certa crisi d’identitat.

La UIAA té i tindrà dificultats per situar-se en un nou context, que encara no està definit. Les seves competències són reduïdes, li és difícil trobar canals de relació amb les institucions esportives internacionals, li costa fer respectar la seva trajectòria, el seu poder econòmic és migrat i la gestió d’un col.lectiu intrínsecament individualista i desestructurat com el dels muntanyencs o alpinistes és molt difícil.

La UIAA dubte sobre la seva aposta de futur: un model clarament abocat a l’esport i alta competició, esdevenir una referència simplement ètica i moral o anar combinant ambdues filosofies.

Grans reptes, moltes incerteses. Caldrà coratge, intel·ligència i perseverança per assolir el centenari.