Un dia d'aquests Nadals m'acosto a un cimet secundari. És una excursioneta molt tranquil·la, més aviat una passejada entre el bosc, esquivant els marges escarbotats pels senglars i escoltant el ressò del Picot llunyà. Al pic hi ha un bonic pessebre, fet amb cura i pulcritud. Hi ha també una capsa on s'hi guarda un llibre-registre.
Això dels llibres-registres dels cims és una tradició que s'ha anat perdent. La massificació de la muntanya ha portat que tothom s'hi veies amb cor d'escriure bajenades, i els pocs llibres que resten han perdut tot el seu interès i la seva significació. No és fàcil escriure res original i amb sentit dalt d'un cim, més enllà dels tòpics, però almenys si que es podia ressenyar l'ascensió, els companys i algun petit detall. De fet als cims principals ja no existeixen llibres de signatures amb cara i ulls. Només es possible trobar-ne a cims secundaris, on hi va poca gent. M'entretinc una estona llegint els darrers escrits i deixo la meva anotació.
Al costat del llibre, i dins la caixa que li fa de dipòsit, trobo un sobre nou, amb l'adreça i el segell. L'obro i dins hi ha una fitxa. Un excursionista de Girona ha deixat aquest sobre al cim, fa quatre dies, amb una cartolina on diu “company excursionista: a fi de donar fe de la meva estada en aquest cim et prego que enviïs aquesta tarja a casa meva, encetant així una tradició molt arrelada al nord d'Espanya”. Seguidament detallada la data, hora i comentaris de la seva ascensió i demana un comentari de la teva. Desconeixia aquest costum i l'he trobat simpàtic. No cal dir que ja he enviat per correu aquest sobre.
Entrades
