La setmana passada es va publicar un breu als diaris on es deia que en uns caçadors havien matat accidentalment a un jubilat que passejava prop de Tivisssa. La redacció era confosa i una mica esbiaixada, ja que semblava que el jubilat s'havia ficat al mig d'una batuda irresponsablement i havia comés alguna imprudència, mig excusant al caçador.
Aquest jubilat mort es deia Ismael Talarn, era excursionista, membre de la Uec de Tortosa, persona coneguda i molt apreciada. Bon caminador, era molt aficionat al Camí de Sant Jaume i sortia sovint sol a la muntanya. La commoció ha estat enorme.
Sense entrar a discutir la raó de ser de la caça en els temps actuals, reconeixent que com a tots els col·lectius hi ha gent curosa i d'altres irresponsables, em nego a acceptar aquests tipus d'accidents com quelcom fortuïts i inevitables.
Em penso que som molts els excursionistes que hem tingut incidents i ensurts amb els caçadors (opineu als comentaris). Jo mateix aquest dissabte vaig tenir una topada amb una colla de caçadors al Pla de la Calma, entre el Bellver i el Sui. Per la Calma hi havia excursionistes, jubilats, motoristes, famílies amb nens, ciclistes, gent amb cotxe, però a tocar de les pistes tota una colla col·locada en els llocs estratègics intentant aixecar algun senglar. La nostra ruta passava pel mig de la seva batuda i un caçador ens va convidar molt amablement a que marxéssim cap a una altra banda. És clar, mai no se sap, sempre poden haver-hi ensurts. Nosaltres vam seguir el nostre camí parlant amb veu molt alta i fent-nos notar i no va passar res, llevat d'alguna cara de caçador empipat. Malauradament altres cops he estat amenaçat, insultat i maltractat pels caçadors. També he topat amb caçadors amables, intel·ligents i respectuosos.
A la muntanya cada cop hi va més gent a fer activitats molt diverses. Tothom hi té cabuda i tothom ha de tenir el dret d'anar-hi. Tanmateix no totes les activitats són iguals. Si un ciclista o excursionista cauen, s'equivoquen o es perden, el problema és seu i no afecten als altres. Si un caçador s'equivoca pot provocar la mort (totalment involuntària, evidentment) d'un altre. La pràctica de la caça té un perill potencial mortal, molt superior a qualsevol de les altres activitats que es fan a la muntanya.
No entenc com a llocs plens de gent s'hi pugui caçar. A Collserola, el Montseny, Sant Llorenç o la Serra de l'Obac és massa fàcil ensopegar amb caçadors. Hi ha una certa sensació que amb els caçadors no s'hi pot fer res, que és un col. lectiu amb molta força. No sé quina ha de ser la solució pels caçadors i per la convivència de tots a la muntanya, però en qualsevol cas em nego a acceptar aquests accidents com a inevitables. Cap mort així s'hauria de repetir.
Entrades
