30 de març de 2009

Volem la Calma asfaltada




Quan van començar a arranjar la pista que puja al Tagamanent des del Congost hi vaig posar un bri d’esperança. Quan es va encimentar em vaig dir, ara si. I quan finalment es va arranjar la pista fins a coll Formic vaig pensar que era el primer pas per deixar les coses com Déu mana. Però no, com sempre en aquest país, ens hem quedat a mitges.

Per quina raó no s’asfalta d’una punyetera vegada aquesta pista i es converteix en una via ràpida.? Ara tot és pols, sots i basals i no hi ha manera d’agafar velocitat. I a més a més cada dos per tres et troben amb gent caminant i has d'afluixar. Pobres motos, pobres quads, pobres 4x4, s’embruten i destrossen els amortidors. Que hem fet per no merèixer-se un bon asfalt? Aquí s’hauria de fer una carretera com Déu mana, per anar ràpid. Potser no cal que sigui una autovia, però al menys puguem arribar als 100 per hora.

I no dic res sobre les possibilitats que tindria el Pla de la Calma fer a fer un parell de camps de golf i algunes urbanitzacions. No dic res perquè els ecologistes que ho enreden tot se’m tirarien al damunt.

Però una simple carretera, quin problema hi ha? Segur que és culpa d’aquests polítics que posen biòlegs com a directors d’un Parc Natural. Quan entendran que en determinats càrrecs de responsabilitat cal posar-hi gent preparada, no gent que es dedica a estudiar ocells i mirar floretes. Estic segur que si hagueren nomenat director a un arquitecte o un enginyer de camins ja estaria tot resolt.

Perque aquí ha d’haver una carretera amb tots els ets i uts. Res de mitges tintes, d’un quiero i no puedo. Ciment, asfalt, i si convé túnels i ponts. És molt bonic això de la Calma, però són encanteris del passat. Diuen que quatre excursionistes s’han queixat. Que es fotin aquests penjats! Que se’n vagin a empipar a un altre lloc! Aquí necessitem infraestructures modernes i ràpides si volem ser competitius.

Ja ho tinc, muntaré un grup al Facebook: Volem la Calma asfaltada ja!


29 de març de 2009

Citació del diumenge


Les altes muntanyes són el refugi sagrat de la saviesa, inclús de la santedat... Es allí que es veu allò que hi ha de més bell, de més celeste i de més infinit sobre la terra. La pau és més duradora i més preciosa que la felicitat.

Henry Russell


26 de març de 2009

Comiat d'un president


Ahir una cinquantena de persones ens vam aplegar en un restaurant de Barcelona per fer un sopar de comiat i homenatge a l'Anton Fontdevila, el darrer president de la FEEC que dilluns plegarà quan la Junta Electoral faci oficials els resultats de les darreres eleccions.

L'Anton Fontdevila ha estat un president important per la FEEC. Per una banda ha continuat amb encert el canvi de rumb que es va iniciar amb la presidència del Bernat Clarella ara fa 12 anys. I qui millor ho va resumir va ser el mateix Bernat Clarella ahir al vespre. En aquell moment hi havia poc més de 9.000 federats i ara s'està apunt d'assolir els 30.000.

Però més enllà de les xifres, importants, ha estat el canvi de mentalitat el més destacable. Des de la primera junta del Bernat Clarella es va veure que les estructures excursionistes necessitaven un aggiornamento i es va treballar decididament per modernitzar-les i actualitzar-les. La FEEC ha assumit amb pragmatisme que l'excursionisme avui en dia és una cosa molt diferent al que ens diu la història, perquè la societat ha evolucionat.

Ara els esports de muntanya tenen dos nous vessants claus que s'afegeixen als de tota la vida: la competició, a tots nivells (popular i alta competició) i la pràctica esportiva. La FEEC ha fet una aposta pel realisme i ha mirat d'adaptar-se a les noves demandes i realitats socials.

Perquè des de fa massa temps hi ha una falsa dicotomia. Es diu, la FEEC ha de ser una federació d'entitats o bé de federats? Això és un tòpic que no du enlloc.

Catalunya, per raons històriques i socials, fa més d'un segle que va optar per un model de centres excursionistes i entitats capil·lar. És a dir, enlloc de tenir poques entitats i fortes, en té moltes (ara més de 350) i escampades per tot el territori.

Tantes entitats petites no poden assumir determinats projectes per feblesa i per manca de recursos. Per això és imprescindible que existeixi un òrgan potent, la Federació, que actuï com a lobby envers les administracions públiques i el món econòmic i jugui el peper de donar servei, suport i tota la col·laboració possible a les entitats. Però alhora també als federats. Els federats volen serveis i prestacions i n'hi ha molts que no els podran donar mai una entitat, però si una federació. Aquest ha de ser l'eix de futur de la FEEC.

El debat no és entre una federació d'entitats o federats, sinó en fer federació d'entitats i federats plegats. La FEEC neix de les entitats i està sotmesa a elles, però la FEEC i les entitats només es deuen als muntanyencs, siguin socis o federats. La FEEC i les entitats treballen pels mateixos objectius, cadascuna en el seu nivell de competències, i l'eix de la seva relació ha de ser la col·laboració i entesa.

Però més enllà d'aquestes teories ahir va quedar clar els sentiments d'estima de molta gent per l'Anton Fontdevila. Els que el coneixen li atorguen un caràcter charmant, intel·ligent i lleial, i crec que durant aquests anys ha deixat una petja d'apreci i respecte per on ha passat.

Lluny de distincions oficials que ja arribaran quan toqui, ahir simplement una colla de persones li van voler agrair a l'Anton Fontdevila la seva tasca i testimoniar-li la seva amistat i estimació. La millor distinció que es mereix una persona.


25 de març de 2009

Sobre el sentit de l'aventura


Seguint els sempre savis consells del barman del cafè més famós d'Ocata arribo a Georg Simmel, un socioleg i filòsof avui mig oblidat. Hem discutit amb el patró del cafè sobre el sentit de l’aventura, el repte de d’incertesa i el desig humà de deixar enrere la seguretat i endinsar-se en móns de riscs i perills. Llegeix a Simmel, llegeix-lo, és qui millor ho ha pensat, em diu. I obedient amb els mestres ho faig, aturant-me en el seu assagi L’aventura dins d’un llibre especialment lluminós. El deixo parlar, ja que les meves maldestres paraules potser el trairien:

…una aventura: una part de la nostra existència, que es vincula directament cap al davant i cap enrere ... i que discorre al marge de la continuïtat , que és, en general, pròpia de la vida.

...l’aventura té principi i final ... és independent de l’abans i el després...és com una illa a la vida...

... hi ha una vinculació profunda de l’aventurer amb l’artista i potser també inclinació de l’artista cap a l’aventura.

...l’aventurer és l’exemple més ferm de l’home ahistòric, de la criatura del present. Per una banda no es troba determinat per cap passat i per una altra el futur no existeix per a ell.

...el que caracteritza el concepte de l’aventura i el distingeix de tots els fragments de la vida és el fet que quelcom aïllat i accidental pot respondre a una necessitat i tenir un sentit.

...per això hi ha un parentiu entre l’aventurer i el jugador.

...si el jugador pensa que en l’atzar hi ha un sentit, l’aventurer potser també ho pensa.

...l’atzar aporta un sentiment central de vida que s’estén mitjançant l’excentricitat de l’aventura.

...l’aventura és una vivència de tonalitat incomparable.

...a l’aventura ens trobem més desemparats

...el filòsof és l’aventurer de l’esperit.

...l’aventura és una forma de vida que pot realitzar-se en una gran varietat de continguts vitals.

...l’aventura constitueix una forma d’experimentar

...el que fa d’una simple vivència una aventura és una altra cosa: la radicalitat que se sent com tensió de la vida mateixa, com exponent del procés vital.

I tantes idees i sugerències per pensar. L’aventura de la muntanya i l’aventura de la vida, el nostre gran repte.

Sobre l’aventura. Ensayos filosóficos. Georg Simmel. Ed.Península 1988.


22 de març de 2009

Excursionisme 2.0




www.diaridebarcelona.cat

Excursionisme 2.0 en un mitjà 2.0

Què en penseu?


Citació del diumenge




Tota la meva vida he estimat, anava a dir 'adorat', les muntanyes, escalant-les amb passió. Puc comparar-ne moltes, però per més que l'amor sigui cec, crec que encara tinc raó admirant més que mai els Pirineus.

Henry Russell



21 de març de 2009

Eleccions a la FEEC. VI. Resultats

Aquest matí finalment s'han produit les eleccions a la FEEC. Més d'un centenar d'entitats participants. Ha guanyat amb claredat la candidatura del Daniel Planas.

Avui s'ha de tancar una etapa. Deixar enrera totes les picabaralles i enfrontaments personals d'una campanya dura i mirar endavant. Guanyadors i perdedors han d'actuar a partir d'avui amb generositat i visió de futur i tot plegats encarar els reptes de futur dels esports de muntanya, de l'excursionisme i de les entitats amb cohesió, coratge i grandesa de mires.


18 de març de 2009

Eleccions a la FEEC. V




El passat dia 2 de març escrivia un apunt en aquest bloc sobre el sainet de les eleccions a la FEEC. Tal com estava la situació en aquell moment em vaig prometre de no escriure’n cap de nou fins a que s’haguessin celebrat les eleccions. Però com sempre la realitat supera a la ficció, i un cop més Kafka es va quedar curt en les seves novel.les.

Per a qui no ho hagi seguit el procés electoral de la FEEC de molt aprop segurament no entendrà res de la situació actual. De manera molt resumida, després de recursos, convocatòries anul•lades i impugnacions, el proper dissabte dia 21 s’havien de celebrar eleccions. Però avui s’ha confirmat per la web de la FEEC (a qui cal agrair que informi amb agilitat, neutralitat i transparència) un rumor que feia dies que corria, segons el qual la candidatura del Daniel Planas ha presentat un nou recurs davant el Tribunal Català de l’Esport (TCE). Tota la informació aquí.

Així que avui dimecres dia 17, ningú no sap si el proper dissabte dia 21 hi haurà eleccions i en quina situació està el procés electoral. La darrera reclamació de la candidatura del Daniel Planes segueix la mateixa línia argumental que ha tingut des del primer moment. Mantenen que al començament de tot la candidatura del Jordi Quera no complia tots els requisits i per tant no es podia presentar a les eleccions, així la seva ha de quedar automàticament proclamada com a guanyadora per ser la única que es va presentar en temps i forma.

La situació actual és absolutament kafkiana, desbaratada i no porta enlloc. Què passa realment? Quins interessos hi ha per bloquejar unes eleccions? A què obeeix tot aquest joc polític?

La situació actual és negativa de totes totes. Negativa per la FEEC, ja que continua en una situació de paràlisi. Negativa pel procés electoral, ja que només afegeix confusió i dóna la sensació que es vulgui guanyar des dels despatxos, sense passar per unes votacions. I negatiu de cara al futur, ja que segons com vagin les coses sembla intuir-se la possibilitat de no acceptar els resultats i judicialitzar el tema.

Hi ha entitats molt empipades tal com s’estan portant les coses. Aprofitant les reunions de vegueria d’aquesta setmana, alguna entitat volia proposar de fer un vot nul o en blanc per manifestar el desacord amb la manera de procedir i el menyspreu per les entitats amb aquestes martingales. Això és molt greu.

Sense ser ningú m’atreveixo a demanar a totes dues candidatures un acte de responsabilitat i compromís amb la FEEC i el col.lectiu excursionista. S’han d’acabar aquestes maniobres, celebrar eleccions netes i acceptar els resultats amb lleialtat. L’endemà tots a treballar plegats per la FEEC i el món excursionista. I punt.

Caldrà anar-ho seguint...


16 de març de 2009

Primavera




Fa dies que el sol escalfa i la llum de l'atmosfera guanya en intensitat. El cap de setmana pels que vivim a ciutat és el moment d'anar a veure la natura, com qui va veure la seva mare.

Al Vallès el verd treu el nas als camps sembrats. Encara tendre i feble, s'aixeca jove plançó amb ganes. Als marges i vorals algunes flors despunten timidament. Els arbres encara estan pelats, però els ametllers i fruiters mantenen la seva flor, cada cop més rosada. Al guanyar alçada la natura encara hiverna. Però en algunes branques s'insinua un nou vigor que anuncia el canvi d'estació. Avui la natura primavereja.


Asseguts al coll, mirant la neu que encatifa les muntanyes i que recorda la severitat d'un hivern dur, del no res apareix una papallona. Groga, molt groga, saltironeja d'herba en herba. De fons refila el cant d'un ocell que no sabem distingir. Mentre ganyipem a recer d'una gran roca, escalfant-nos amb el sol càlid del migdia, contemplem la papallona vital i juganera que amb el seu vol alegre anuncia la bona nova: la primavera ja és aquí!


15 de març de 2009

Citació del diumenge




"Però la felicitat i la salut que ens dona la muntanya són bens tan valuosos i rars, que jo mai les hi demano cap altra cosa. M'agrada deixar anar el meu esperit, sense saber on va, al món blau on van els núvols, els estels i la veu dolorosa dels torrents. Allò que al vent dels mars i la navegació són als pulmons, aquestes ascensions a l'Infinit ho són a la meva ànima, perquè quan més hi és, més lleugera, viva i immortal es sent."


Henry Russell


11 de març de 2009

Noves de camins

Bloc 2009Llegeixo al Picot Negre, Butlletí del Parc Natural del Cadí-Moixeró, diverses noticies sobre camins força positives.

1-. El camí d'Adraén a Torreta de Cadí (PR-C 122) s'ha netejat, fitat i marcat. Transcorre per una zona força solitària.

2-. El camí del refugi Estasen fins el Verdet ha estat també refet, reconstruint els danys de diverses esllavisades.

3-. El GR4, de Montserrat a Puigcerdà, en el seu tram entre el refugi d'Erols i el coll de Pal, ha estat també revissat i netejat.

4-. El GR-150, que careneja el Cadí, ha estat repintat i marcat, especialment en els punt de cruïlla amb els diversos PR amb que es creua.

5-. El camí de Josa a Tuixent, una variant del GR 107-3 del Camí dels Bonshomes s'està marcant allunyat de la carretera per un nou traçat.


Així que qui vulgui caminar ja ho sap, botes i amunt.


8 de març de 2009

Citació del diumenge




"Quan estigueu sols a les muntanyes, mireu-ho tot, preveieu-ho tot, no tingueu mai cap distracció i redobleu les precaucions. Llavors és una meravella. És la felicitat ideal."

Henry Russell


6 de març de 2009

Gabarrou a Catalunya




Demà dissabte, a les vuit de vespre, al teatre municipal de Berga, conferència de Patrick Gabarrou dins dels actes del 26è Cicle de Muntanya del Bergueda.

Si teniu oportunitat d'assistir-hi segur que serà interessant escoltar-lo.


5 de març de 2009

Cami de l'Ebre

Amb La Vanguardia del darrer diumenge venia encartat un enorme mapa del GR99, un nou sender que ressegueix tota la riba de l’Ebre, des del seu naixement fins a la Mediterrània. Pel que explica és l’inici de una sèrie de fitxes que s’aniran regalant els propers diumenges amb les explicacions de cada etapa.

Més enllà de la bellesa i bondats del nou GR em criden l’atenció varis aspectes:

1-. Que un diari regali fitxes de GR. O bé s’esgoten les idees de promocions o bé la situació de la premsa és més crítica del que ens pensem.
2- Potser el diari ha ensumat que hi ha més gent del que sembla fent senderisme i ha olorat que podia tenir èxit aquesta promoció.
3-. O simplement que el Ministerio de Medio Ambiente ha pagat prou diners per insertar aquesta publicitat en un dominical.

En qualsevol cas hi ha una evidència: una administració es gasta una quantitat molt elevada de diners per a promoure la creació d'un GR i després en promocionar-lo. Ho fa des del convenciment que és un nou recurs turístic a potenciar. És això positiu? I tant. És un senyal de normalitat i normalització del senderisme, que comença a surtir de canals especialitzats per adreçar-se a un públic més ampli. I també és senyal d'una sensibilitat diferent de les administracions públiques.

A casa nostra la situació no és la mateixa. Em consta que hi ha un parell d’editorials catalanes que estan plantejant una col.lecció de llibres i mapes amb els GR catalans. Fa temps que hi treballen i s’han adreçat a l’administració pública catalana per mirar d’implicar-la en el projecte però no han rebut cap resposta. Per no parlar de la nula col.laboració de la Generalitat ( no així d'altres administracions locals) a les possibilitats turístiques o lúdiques dels esports de muntanya. Què haurem de fer perquè algun dia això canviï?

P.S. Voleu veure unes sugerents imatges de la nevada al Pirineu? Gauchan, Val Louron.


2 de març de 2009

Eleccions a la FEEC. IV



La setmana passada es va celebrar una nova Assemblea de la FEEC, on es va acordar tornar a convocar eleccions, es va anomenar una nova Junta Electoral, es va fixar un nou calendari i requisits. És a dir, es va posar el comptador a zero per tornar a començar. Demà dia 3 de març s'obria el període per la presentació de candidatures i començava a córrer el calendari fins el dia de les eleccions.

Però com recordareu els que heu anat seguint aquest culebrot la candidatura encapçalada pel Daniel Planas havia interposat un recurs davant el Tribunal Català de l'Esport (TCE) en relació a una decisió de la Junta Electoral anterior que anul·lava les eleccions.

Avui s'ha fet pública la decisió del TCE, amb data de 24 de febrer, que estima parcialment el recurs presentat, anul·la la decisió de la Junta Electoral anterior que aturava les eleccions i disposa que s'ha de complir el calendari previst en el seu dia. És a dir, que s'ha de continuar amb el procés electoral inicial en el seu dia.

Així que l'Assemblea no ha servit absolutament per a res! En aquests moments ningú sap quin calendari és vàlid ( ja que el teòricament correcte ha caducat), quines candidatures són vàlides, ni quines són les potestats de la Junta Electoral (sembla poc lògic que una Junta Electoral que ha estat esmenada pel TCE hagi de gestionar un nou procés electoral). És a dir, ningú no sap que s'ha de fer!

No es de descartar que la candidatura del Jordi Quera presenti un recurs contra la decisió del TCE i acabaríem als tribunals.

Embolica que fa fort! El sainet cada dia és més esperpèntic!

Ho anirem seguint.


1 de març de 2009

Citació del diumenge


"En el silenci i serenitat de les altes muntanyes, la història humana sembla un drama de la bogeria, on la saviesa i la lucidesa no són més que entreactes."

(Henry Russell)