25 de març de 2009

Sobre el sentit de l'aventura


Seguint els sempre savis consells del barman del cafè més famós d'Ocata arribo a Georg Simmel, un socioleg i filòsof avui mig oblidat. Hem discutit amb el patró del cafè sobre el sentit de l’aventura, el repte de d’incertesa i el desig humà de deixar enrere la seguretat i endinsar-se en móns de riscs i perills. Llegeix a Simmel, llegeix-lo, és qui millor ho ha pensat, em diu. I obedient amb els mestres ho faig, aturant-me en el seu assagi L’aventura dins d’un llibre especialment lluminós. El deixo parlar, ja que les meves maldestres paraules potser el trairien:

…una aventura: una part de la nostra existència, que es vincula directament cap al davant i cap enrere ... i que discorre al marge de la continuïtat , que és, en general, pròpia de la vida.

...l’aventura té principi i final ... és independent de l’abans i el després...és com una illa a la vida...

... hi ha una vinculació profunda de l’aventurer amb l’artista i potser també inclinació de l’artista cap a l’aventura.

...l’aventurer és l’exemple més ferm de l’home ahistòric, de la criatura del present. Per una banda no es troba determinat per cap passat i per una altra el futur no existeix per a ell.

...el que caracteritza el concepte de l’aventura i el distingeix de tots els fragments de la vida és el fet que quelcom aïllat i accidental pot respondre a una necessitat i tenir un sentit.

...per això hi ha un parentiu entre l’aventurer i el jugador.

...si el jugador pensa que en l’atzar hi ha un sentit, l’aventurer potser també ho pensa.

...l’atzar aporta un sentiment central de vida que s’estén mitjançant l’excentricitat de l’aventura.

...l’aventura és una vivència de tonalitat incomparable.

...a l’aventura ens trobem més desemparats

...el filòsof és l’aventurer de l’esperit.

...l’aventura és una forma de vida que pot realitzar-se en una gran varietat de continguts vitals.

...l’aventura constitueix una forma d’experimentar

...el que fa d’una simple vivència una aventura és una altra cosa: la radicalitat que se sent com tensió de la vida mateixa, com exponent del procés vital.

I tantes idees i sugerències per pensar. L’aventura de la muntanya i l’aventura de la vida, el nostre gran repte.

Sobre l’aventura. Ensayos filosóficos. Georg Simmel. Ed.Península 1988.


3 comentaris:

jaume ll ha dit...

Les frases que tries expressen idees molt interessants: la discontinuïtat de l'aventura respecte de la vida, la seva ahistoricitat (que no atemporalitat), la tonalitat superior de la vivència aventurera, el desemparament, l'atzar... Entenc, doncs, que l'aventura és quelcom més expecíficament interior que exterior, que no depèn tant d'allò que es fa com de "com" es fa i s'interioritza. Em penso que l'aventura entesa així contitueix l'antítesi de la mentalitat i la praxis esportives i també, en un altre extrem, del turisme.

lisu ha dit...

M'agrada sobretot la que diu que l'aventura constitueix una forma d'experimentar, ja que és bàsicament la nostra actitud i predisposició a deixar-nos impressionar pel que ens envolta el que constitueix la seva essència. Ben aprop de casa podem viure l'aventura i estic d'acord amb en Jaume que l'aventura no es pot vendre.

Gregorio Luri ha dit...

En la meva recomanació jugava amb avantatja: Jo ja m'havia llegit tant Simmel com aquest blog seu tan aventurer i estava segur que vosaltres dos us entendríeu perfectament. Però, malgrat tot, m'agrada constatar que no estava equivocat. Un gran tipus, Simmel!