15 de març de 2009

Citació del diumenge




"Però la felicitat i la salut que ens dona la muntanya són bens tan valuosos i rars, que jo mai les hi demano cap altra cosa. M'agrada deixar anar el meu esperit, sense saber on va, al món blau on van els núvols, els estels i la veu dolorosa dels torrents. Allò que al vent dels mars i la navegació són als pulmons, aquestes ascensions a l'Infinit ho són a la meva ànima, perquè quan més hi és, més lleugera, viva i immortal es sent."


Henry Russell


3 comentaris:

montserrat t ha dit...

Que bé que expressa Russell els sentiments i quanta poesia hi ha en les seves paraules! És una sort que hi hagi muntanyecs que també facin de la ploma el seu art. Així la resta podem sentir que els nostres sentiments també són grans. Potser nosaltres no ho sabríem expressar, però allí està meravellosament descrit.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

La fotografia sembla nascuda del text. Una i altre fan una sola cosa, com música i lletra fan la cançó.
Bona tria, tanmateix.

lisu ha dit...

És un escrit molt bonic. M´hi sento molt identificat.