Comiat d'un president

Ahir una cinquantena de persones ens vam aplegar en un restaurant de Barcelona per fer un sopar de comiat i homenatge a l'Anton Fontdevila, el darrer president de la FEEC que dilluns plegarà quan la Junta Electoral faci oficials els resultats de les darreres eleccions.

L'Anton Fontdevila ha estat un president important per la FEEC. Per una banda ha continuat amb encert el canvi de rumb que es va iniciar amb la presidència del Bernat Clarella ara fa 12 anys. I qui millor ho va resumir va ser el mateix Bernat Clarella ahir al vespre. En aquell moment hi havia poc més de 9.000 federats i ara s'està apunt d'assolir els 30.000.

Però més enllà de les xifres, importants, ha estat el canvi de mentalitat el més destacable. Des de la primera junta del Bernat Clarella es va veure que les estructures excursionistes necessitaven un aggiornamento i es va treballar decididament per modernitzar-les i actualitzar-les. La FEEC ha assumit amb pragmatisme que l'excursionisme avui en dia és una cosa molt diferent al que ens diu la història, perquè la societat ha evolucionat.

Ara els esports de muntanya tenen dos nous vessants claus que s'afegeixen als de tota la vida: la competició, a tots nivells (popular i alta competició) i la pràctica esportiva. La FEEC ha fet una aposta pel realisme i ha mirat d'adaptar-se a les noves demandes i realitats socials.

Perquè des de fa massa temps hi ha una falsa dicotomia. Es diu, la FEEC ha de ser una federació d'entitats o bé de federats? Això és un tòpic que no du enlloc.

Catalunya, per raons històriques i socials, fa més d'un segle que va optar per un model de centres excursionistes i entitats capil·lar. És a dir, enlloc de tenir poques entitats i fortes, en té moltes (ara més de 350) i escampades per tot el territori.

Tantes entitats petites no poden assumir determinats projectes per feblesa i per manca de recursos. Per això és imprescindible que existeixi un òrgan potent, la Federació, que actuï com a lobby envers les administracions públiques i el món econòmic i jugui el peper de donar servei, suport i tota la col·laboració possible a les entitats. Però alhora també als federats. Els federats volen serveis i prestacions i n'hi ha molts que no els podran donar mai una entitat, però si una federació. Aquest ha de ser l'eix de futur de la FEEC.

El debat no és entre una federació d'entitats o federats, sinó en fer federació d'entitats i federats plegats. La FEEC neix de les entitats i està sotmesa a elles, però la FEEC i les entitats només es deuen als muntanyencs, siguin socis o federats. La FEEC i les entitats treballen pels mateixos objectius, cadascuna en el seu nivell de competències, i l'eix de la seva relació ha de ser la col·laboració i entesa.

Però més enllà d'aquestes teories ahir va quedar clar els sentiments d'estima de molta gent per l'Anton Fontdevila. Els que el coneixen li atorguen un caràcter charmant, intel·ligent i lleial, i crec que durant aquests anys ha deixat una petja d'apreci i respecte per on ha passat.

Lluny de distincions oficials que ja arribaran quan toqui, ahir simplement una colla de persones li van voler agrair a l'Anton Fontdevila la seva tasca i testimoniar-li la seva amistat i estimació. La millor distinció que es mereix una persona.