Amb La Vanguardia del darrer diumenge venia encartat un enorme mapa del GR99, un nou sender que ressegueix tota la riba de l’Ebre, des del seu naixement fins a la Mediterrània. Pel que explica és l’inici de una sèrie de fitxes que s’aniran regalant els propers diumenges amb les explicacions de cada etapa.
Més enllà de la bellesa i bondats del nou GR em criden l’atenció varis aspectes:
1-. Que un diari regali fitxes de GR. O bé s’esgoten les idees de promocions o bé la situació de la premsa és més crítica del que ens pensem.
2- Potser el diari ha ensumat que hi ha més gent del que sembla fent senderisme i ha olorat que podia tenir èxit aquesta promoció.
3-. O simplement que el Ministerio de Medio Ambiente ha pagat prou diners per insertar aquesta publicitat en un dominical.
En qualsevol cas hi ha una evidència: una administració es gasta una quantitat molt elevada de diners per a promoure la creació d'un GR i després en promocionar-lo. Ho fa des del convenciment que és un nou recurs turístic a potenciar. És això positiu? I tant. És un senyal de normalitat i normalització del senderisme, que comença a surtir de canals especialitzats per adreçar-se a un públic més ampli. I també és senyal d'una sensibilitat diferent de les administracions públiques.
A casa nostra la situació no és la mateixa. Em consta que hi ha un parell d’editorials catalanes que estan plantejant una col.lecció de llibres i mapes amb els GR catalans. Fa temps que hi treballen i s’han adreçat a l’administració pública catalana per mirar d’implicar-la en el projecte però no han rebut cap resposta. Per no parlar de la nula col.laboració de la Generalitat ( no així d'altres administracions locals) a les possibilitats turístiques o lúdiques dels esports de muntanya. Què haurem de fer perquè algun dia això canviï?
P.S. Voleu veure unes sugerents imatges de la nevada al Pirineu? Gauchan, Val Louron.
5 de març del 2009
Cami de l'Ebre
Etiquetas:
informació,
senderisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Hola,
Precisament tinc pendent escriure un post sobre el GR99 i La Vanguardia (LV) al meu blog.
Abans de tot dir que el “senderisme” jo no el qualificaria com un “esport de muntanya”, primer perquè no és un esport (o almenys no només), i segon perquè no es fa sempre a la muntanya. El trekking sí ho és.
Pel que fa als tres punts el segon queda immediatament descartat: LV no ensuma res. El primer tampoc crec que sigui cert, no penso que hi hagi manca d’idees. Està clar que és el tercer, molta pasta del Ministerio per la creació i promoció del GR99. És això positiu? Per mi no, o almenys no d’aquesta manera tan desequilibrada. L’administració ha de facilitat que les federacions o associacions tinguin les màximes facilitats per desenvolupar el senderisme (amb les menys subvencions possibles), per exemple fent que per senyalitzar un camí no s’hagi de demanar permís a 4 administracions diferents.
A casa nostra tenim un exemple semblant (tot i que, si no m’equivoco, és dels consells comarcals i ajuntaments) amb els “Tres Monts”, que algun dia ens trobarem publicitat dins la sopa. S’han gastat una barbaritat de diners (diners de tots, és clar) amb un camí que no fa ningú.
Jo soc un clar detractor de les subvencions, que per la meva experiència he vist que ho degeneren tot, encara que en alguns casos les puc entendre si son moderades i tenen un interès veritablement general (cultura, llengua,...). Ara bé, que algú m’expliqui perquè tinc que pagar amb els meus impostos un projecte editorial. El projecte d’editar tots els GR a Catalunya el trobo molt bo, i l’administració pot col•laborar (per exemple cedint a bon preu el mapes del IC), però no amb subvencions. Que el facin rendible o que no el facin. És tan simple com això.
Bé, espero que les meves opinions hagin quedat clares.
M'alegra saber que no soc sol, que hi ha més detractors de les subvencions, com en Joan.
També opino, com ell, que el senderisme no és cap esport: seguim amb la confusió entre esport i l'activitat física necessària per a dur a terme una activitat.
Per no parlar de la nula col.laboració de la Generalitat.
Nul·la.
M'agrada molt el teu blog i sé que tens cura de la llengua. Siau
D'acord, teniu raó. El Ministerio i les administracions públiques no tenen en general cap sensibilitat pel medi i els esports de muntanya.
Però projectes com aquest, amb tots els defectes que tenen i crítiques que s'hi poden fer, indiquen un canvi de tendència. Quelcom comença a canviar. Treballem perquè aquest canvi sigui encertat i més ràpid.
Publica un comentari a l'entrada