Natura idealitzada?

Interessant les reflexions del professor Arcadi Navarro sobre la natura, la seva idealització i sacralització. Al seu llibre Contra Natura desmitifica algunes idees políticament correctes i qüestiona una bona colla de conceptes. Critica el que anomena biocentrisme i defensa una certa recuperació d'un antropocentrisme relatiu, opina que la cultura i la moral enfonsen la seva arrel a la pura biologia, no sembla que cregui massa en la cultura com a motor humà, sembla una mica determinista i fa una descripció de la natura molt crua. Opinions i pensaments contracorrent. Fa dies que hi penso i em replantejo algunes creences, encara que respecte a d'altres afirmacions hi estic clarament en desacord.

Si hi esteu interessat li podeu llegir aquesta entrevista a El Temps.

Natura lliure

Topo amb una web francesa que proclama la seva lluita per la defensa de la natura.

http://www.sportsnature-libre.org/

Aquest web s'adreça als alpinistes, escaladors, senderistes, ciclistes i a qualsevol ciutadà partidari d'una natura lliure i gratuïta. Neix a partir de la constatació de la mercantilització accelerada de la natura i reclama l'unió de tots els amants de la natura per tenir força per lluitar-hi en contra.

Per quan un moviment semblant a casa nostra? Quan ens posarem d'acord per lluitar contra el peatge a Tuixen o Cap del Rec, per denunciar el negoci dels 4x4 d'Aigüestortes i Sant Maurici, les restriccions d'escalada a Sant Llorenç, les limitacions dels barrancs a l'Alta Garrotxat, etc, etc.?

Novament els isards

Recullo una nova dada sobre l'afectació de la pesta del pestivirus en els isards. En aquest cas és el darrer cens realitzat a la primavera i tardor del 2006 a la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Respecte a l'any anterior hi ha hagut una davallada de 595 animals, dels 1.565 als 970. És a dir una mortaldat superior al 60 %, desprès d'un any 2005 negatiu, és a dir, partint d'una situació molt dolenta. Així que continua la virulència de la pandèmia.

Tanmateix hi ha dues notes per l'esperança. Per una banda hi ha confiança que l'any 2007 pugui marcar un canvi de tendència al Cadí, perquè sembla que el pestivirus està desapareixent de la Reserva i només es troben animals afectats al Port del Comte i Alinyà. A la RNC de la Cerdanya i Alt Urgell la tendència s'ha invertit i l'estiu del 2006 els isards s'han incrementat dels 39 als 133 exemplars. I els cabirols sembla que també van augmentant. Una llum per l'esperança...

Arranjament del camí a coll de Jou

El Parc Natural del Cadí ha encomanat recentment la restauració de l'antic camí del Berguedà a la Cerdanya pel coll de Jou, sota la Tossa d'Alp. Era un camí molt malmès, sobretot sota Rocasança, amb esllavissades que havien desfigurat el seu traçat. L'empresa G.Q.P ha dut a terme les tasques de recuperació, amb un cost de 8.000 €. S'han estabilitzat els marges esllavissats, s'han construït gabions a mà i s'ha repintat tot el recorregut, el PRC 126. Diuen que ha quedat molt bé. Intentaré passar-hi properament per donar-li un cop d'ull. Celebro que alguna administració inverteixi diners en la recuperació de camins i espero que s'hagi fet amb cura i contenció.

Joaquim Santasusagna. Nació i excursionisme

El 2006 ha estat editat per l'Associació d'Estudis Reusencs una biografia sobre aquest important excursionista de la ciutat de Reus. És una biografia molt ben treballada, erudita i acadèmica, més científica que literària o divulgativa, redactada per Xavier Ferré i Trill. És un text dens, de més de 350 planes.

Santasusagna, company íntim de Josep Iglèsies, era escriptor i periodista infatigable, excursionista de socarel i nacionalista abrandat.

El model excursionista que va defensar i practicar al llarg de tota la seva vida estava fonamentat en una estretissima vinculació entre nació i excursionisme. L'esperit de l'excursionisme no és només un sentiment, sinó sobretot un ideal i un compromís amb la nació. En un intent de superar la visió romàntica de l'excursionisme com a sentiment vers un passat idealitzat, vincula dialècticament objecte i subjecte (excursionisme i nació). El seu és un excursionisme identitari que basteix sobre tres potes fonamentals: la centralitat de la voluntat, la formulació d'un ideari nacional i patriòtic i la definició metodològica del coneixement detallat del territori. Un cert pancatalanisme, una dèria per la llengua i un compromís quasi religiós ver el seu ideal nacional i excursionista són els trets que perfilen Santasusagna.

En el fons tota la seva pràctica excursionista era un mètode per elaborar una idealitat sobre el país. L'excursionisme era una eina i mitjà per construir país, defensar-lo i alhora per formar a les persones, educar-les. L'excursionisme és també una via de formació personal, un instrument de formació cultural per l'individu i la col.lectivitat.

Molt sinteticament aquest és el pensament excursionista de Santasusagna, que es desenvolupa detalladament en aquest llibre.

Que en queda avui en dia d'aquest pensament? Santasusagna era un precursor o un epígon? En l'excursionisme actual, cada cop més esportiu, competitiu o contemplatiu, resta res d'aquesta vinculació amb la nació? És això un signe de progrés i normalització, o bé de decadència? Què en penseu?

El museu de Montserrat al Bruc

M'arriben informacions segons les quals el museu de la muntanya de Montserrat que mira de tirar endavant l'ajuntament del Bruc avança a bon ritme i que està prevista la seva inauguració al llarg de la propera primavera. El polifacètic Miquel Rafa, regidor de l'ajuntament del Bruc, entre moltes altres batalles, n'és l'ànima. Les obres ja estan fetes i el projecte museogràfic definit. Pel que ara ens interessa més del 50 % del museu estarà dedicat a la història de l'escalada a Montserrat.

Es van fer negociacions amb la família Barberà per poder acollir els materials del petit museu del Cavall Bernat que havia anat construint en Josep Barberà, però no va haver-hi entesa i finalment només una petita part del llegat Barberà hi trobarà acolliment. El museu ha encarregat un audiovisual sobre l'escalada a Montserrat i la gent de Fanatik Visual ja l'ha acabat. Fa poc el vaig poder veure i és magnífic. S'ha pogut fer amb temps, mitjans i talent i és un audiovisual que caldrà veure en format gran, però que és totalment homologable a qualsevol altre de qualsevol museu europeu. Adreçat al gran públic exposa en imatges l'escalada del Cavall i el neguit i la màgia de l'escalada.

Esperem delitosos la inauguració del museu i que pugui servir com a primera pedra per un futur museu de l'excursionisme català que algun dia hauríem de ser capaços de tirar endavant.

Ansabère

A cops m'entretinc donant tombs per la xarxa, tafanejant ací i allà, sense buscar res en concret, esperant que sigui la novetat qui topi amb mi. Fa uns dies es va produir aquesta màgia. Una web preciosa sobre les sensacionals Agulles d'Ansabère em va trobar. Encara no sé com i on, però m'hi vaig passejar una estona. La part històrica és completa. No deixeu de treure-hi el nas. És magnífic

El llop

Continuen rajant les noticies sobre el llop del Cadí. Les darreres noves parlen que en els darrers anys han visitat la zona fins a 6 llops diferents, sense que tinguin res a veure entre ells. S'ha arribat a aquesta conclusió després de les anàlisis de femtes. En el darrer any se li han atribuït la mort directe de 16 ovelles que han estat indemnitzats per les autoritats. També es diu que un llop es va amistançar amb una gosa salvatge, i que els guardes per tal que no es barregessin les races van matar a la gosa. Tot això es diu per la comarca. Malgrat haver parlat amb molta gent i recórrer la zona sovint, encara no he topat amb ningú que l'hagi vist directament. Tothom en parla de referències...

Entrevista a Joan Obiols

Joan Obiols és un escriptor pirinenc poc conegut a la capital, és a dir, a Barcelona, i per tant, inexistent, però molt respectat a les valls pirinenques. Alturgellenc ha recorregut el Pirineu pam a pam i coneix cada vall, cada casa, cada tocom. La seva tasca de recuperació del patrimoni cultural, folklóric i social del Pirineu és important i destacada. Ha escrit diferents llibres i qui vulgui conéixer el Pirineu de debò no hauria d'ignorar la seva obra. Esvorancs, Marrades, Nits de taverna, Fulls de pergamí o El desert verd són llibres que l'aficionat a la bibliografia pirinenca no pot obviar.

Us enllaço una entrevista interessant i recent. Fa una anàlisi lúcida i clara de la situació actual del Pirineu i apunta unes perspectives de futur que comparteixo.

Afirma amb claredat que "...el Pirineu serà el futur jardí de la gran ciutat". Diu també que "la cultura tradicional haurà desaparegut del tot i les tradicions que es mantindran s'hauran transformat en pur espectacle. Tinc la impressió que ningú, o gairebé ningú, recordarà el passat"

Hi esteu d'acord?

La Flama

Aquest cap de setmana té lloc a Montserrat la renovació de la Flama de la llengua catalana. És la trenta-vuitena edició.

Això de la Flama va començar el 1968, quan una bona colla d’entitats excursionistes de la llavors Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir a la celebració de l’any Fabra. Es va decidir portar una flama encesa (que simbolitza la llengua catalana) des de la tomba del mestre a Prada de Conflent fins el Monestir de Montserrat, el gran símbol patri, on crema durant tot l’any. És una forma de testimoniar el compromís de l’excursionisme amb la llengua catalana i en la seva defensa.

No se si mai heu assistit a un acte d’aquests de renovació de la Flama. La mitjan d’edat acostuma a ser alta i tota la simbologia, la litúrgia i els discursos a mi personalment em sonen a arnats, desfasats, decimonònics, totalment desconnectats de la realitat social, encara que plens de bona voluntat i fets per gent de molt bona fe. Els ponents viuen en una mena de torre d’ivori, formen part d’unes elits nacionals i lingüístiques deslligades del carrer. La majoria d’excursionistes no saben que és això de la Flama ni ho acaben d’entendre

La renovació de la Flama es va crear en un context que no té absolutament res a veure amb l’actual. La situació social i l’ús de la llengua ha canviat radicalment. Però l’acte que fan els excursionistes gairebé no ha variat i tot continua com trenta anys enrere, com si res hagués canviat.

Vol dir això que l’excursionisme s’ha de desentendre del català? No, ni molt menys. Em sembla exemplar el compromís de l’excursionisme amb la llengua. El que crec es s’ha d’adaptar als nous temps, al nou context i a la nova realitat. S’ha de ser valent i renovar el discurs, la litúrgia i l’enfocament.

Com es pot defensar la llengua catalana en el segle XXI? Com s’ha d’impulsar l’ús social del català en una societat multiètnica on la immigració hi té una presència creixent? Què pot aportar l’excursionisme per promocionar el català a l’actualitat? Aquestes són les preguntes que cal respondre, amb coratge, il·lusió, visió de futur.

Amb tots els respectes per a tots aquells que durant anys han tirat endavant la renovació de la Flama, crec que ha arribat el moment on cal que des d’alguna banda algú s’atreveixi a trencar aquest tabú nacional i excursionista i es replantegi tot el tema. Cal deixar enrere la mentalitat resistèncialista d’una època i fer un nou plantejament modern, actual, precís i efectiu. L'excursionisme i la llengua han de mirar cap al futur, no recrear-se en el passat.