26 de febrer de 2007

Joaquim Santasusagna. Nació i excursionisme

El 2006 ha estat editat per l'Associació d'Estudis Reusencs una biografia sobre aquest important excursionista de la ciutat de Reus. És una biografia molt ben treballada, erudita i acadèmica, més científica que literària o divulgativa, redactada per Xavier Ferré i Trill. És un text dens, de més de 350 planes.

Santasusagna, company íntim de Josep Iglèsies, era escriptor i periodista infatigable, excursionista de socarel i nacionalista abrandat.

El model excursionista que va defensar i practicar al llarg de tota la seva vida estava fonamentat en una estretissima vinculació entre nació i excursionisme. L'esperit de l'excursionisme no és només un sentiment, sinó sobretot un ideal i un compromís amb la nació. En un intent de superar la visió romàntica de l'excursionisme com a sentiment vers un passat idealitzat, vincula dialècticament objecte i subjecte (excursionisme i nació). El seu és un excursionisme identitari que basteix sobre tres potes fonamentals: la centralitat de la voluntat, la formulació d'un ideari nacional i patriòtic i la definició metodològica del coneixement detallat del territori. Un cert pancatalanisme, una dèria per la llengua i un compromís quasi religiós ver el seu ideal nacional i excursionista són els trets que perfilen Santasusagna.

En el fons tota la seva pràctica excursionista era un mètode per elaborar una idealitat sobre el país. L'excursionisme era una eina i mitjà per construir país, defensar-lo i alhora per formar a les persones, educar-les. L'excursionisme és també una via de formació personal, un instrument de formació cultural per l'individu i la col.lectivitat.

Molt sinteticament aquest és el pensament excursionista de Santasusagna, que es desenvolupa detalladament en aquest llibre.

Que en queda avui en dia d'aquest pensament? Santasusagna era un precursor o un epígon? En l'excursionisme actual, cada cop més esportiu, competitiu o contemplatiu, resta res d'aquesta vinculació amb la nació? És això un signe de progrés i normalització, o bé de decadència? Què en penseu?



2 comentaris:

Rafel ha dit...

A Reus, l'excursionisme ha estat una font inesgotable de catalanisme i d'un renaixentisme cultural i reinvindicatiu, que des del pioner, Eduardo Toda, fins a la lluita antifranquista, van florir i fructificar en l'excursionisme, en el més ample sentit de la paraula. Sentit molt perdut avui en dia, on la decadència cultural de les entitats reusenques és molt més marcada que en altres entitats del nostre germà veí País Valencià. Trist seria el sentiment d'en Joaquim si alcés el cap.

xiruquero-kumbaia ha dit...

Certament els temps han canviat i força. Però la llavor d'aquells excursionistes no està extingida, ni molt menys.
En quedem, no sé si molts o pocs, que participem plenament d'aquest ideari.
Moltes llavors passen molts i molts anys soterrades en el fang sec, fing que un bon règim de pluges les fa rebrotar.
Ànim Rafel!