9 de novembre de 2009

La febre dels cims





Alexandra és jove, bella i seductora, esportista i rica, molt rica. Està casada amb un opulent banquer suís, amb una residència al costat del llac Leman i un gran xalet a Zermatt, es desplaça amb helicòpter i no hi ha res impossible per a ella. Un dia decideix que vol ser la primera dona en assolir els 14 vuitmils i contracta al millor guia del moment, Alan Renoir, qui ja ha fet tots els vuitmils sense oxigen. Comencen les expedicions, les relacions entre el guia i la rica client s’emboliquen, els caràcters es perfilen, finalment arriba la desgràcia. I el llibre comença amb el judici al guia per part del marit vidu.

Fins aquí breument l’argument del darrer llibre de Marc Batard, després del gran èxit de la seva autobiografia, La fugida dels cims. Una obra de ficció, una clàssica novel.la d'amor, per variar de gènere i provar fortuna?

No, Marc Batard, en la seva vida professional, es va retirar del Shisha Pagma guiant a una dona que el va demanar per incompliment contractual i va patir un dur calvari judicial a la seva vida real.

Aquí recorre a la terapia que tant bé li va anar a la seva autobiografia. Escriure per alliberar-se dels fantasmes personals. Vell recurs, la literatura com a guariment.

El Resultat? Una novel·la actual, fàcil de llegir, però un punt previsible i esquemàtica, amb uns personatges evidents, unes situacions arquetípiques, carregades de tòpics. Una bona història, amb tots els elements (sexe, passió, altitud, desafiament) poc treballada. Tanmateix es llegeix bé, amb el regust que amb una mica més d’ambició i treball editorial hagués sortit un llibre més reeixit.

La fievre des sommets. Marc Batard. Ed.Glènat. 2008
. 276 p.


1 comentaris:

en Girbén ha dit...

No en sé res, o, millor dit: es fa impossible de saber pels noticiaris que s'entén ara per ser uns experts "muntanyistes" (sic... TV3 díxit).
Ho dic per les germanes del Puigmal, d'aquell mateix Puigmal que no fa res havia sigut notícia perquè un fill de Ripoll l'havia volgut cimejar davant les càmeres.
Ja resulta de mal entendre que un dels 3 pilars de la Renaixença s'hagi esfondrat de tal manera; bé, l'associatiu musical encara està més trinxat.
He pensat en "la febre dels cims" en la imperativa febre que tants tenen per a acomplir els objectius del cap de setmana. La de pujar al Puigmal, tal vegada...