11 de novembre de 2009

Comiat de l'amic





Comiat de l’amic

Baixà del cavall i oferí

la beguda del comiat.

Li preguntà

on anava i per què havia de ser així.

Li parlà amb una veu suau:

Amic meu, la sort no m’ha estat

propícia en aquest món.

On vaig? Vaig a vagar

per les muntanyes.

Busco repòs

per al meu cor solitari.


Torno a la meva pàtria, a la llar!

Mai no tornaré a allunyar-me’n.

El meu cor està tranquil i espera la seva hora:

L’estimada terra floreix

a la primavera pertot arreu

i reverdeix novament.

Arreu i eternament

el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!


Eternament... Eternament...


Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...



(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)


1 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quin ensurt Enric! amb aquest títol tan tètric m'esperava algun esdeveniment desgraciat...