El 2006 ha estat editat per l'Associació d'Estudis Reusencs una biografia sobre aquest important excursionista de la ciutat de Reus. És una biografia molt ben treballada, erudita i acadèmica, més científica que literària o divulgativa, redactada per Xavier Ferré i Trill. És un text dens, de més de 350 planes.
Santasusagna, company íntim de Josep Iglèsies, era escriptor i periodista infatigable, excursionista de socarel i nacionalista abrandat.
El model excursionista que va defensar i practicar al llarg de tota la seva vida estava fonamentat en una estretissima vinculació entre nació i excursionisme. L'esperit de l'excursionisme no és només un sentiment, sinó sobretot un ideal i un compromís amb la nació. En un intent de superar la visió romàntica de l'excursionisme com a sentiment vers un passat idealitzat, vincula dialècticament objecte i subjecte (excursionisme i nació). El seu és un excursionisme identitari que basteix sobre tres potes fonamentals: la centralitat de la voluntat, la formulació d'un ideari nacional i patriòtic i la definició metodològica del coneixement detallat del territori. Un cert pancatalanisme, una dèria per la llengua i un compromís quasi religiós ver el seu ideal nacional i excursionista són els trets que perfilen Santasusagna.
En el fons tota la seva pràctica excursionista era un mètode per elaborar una idealitat sobre el país. L'excursionisme era una eina i mitjà per construir país, defensar-lo i alhora per formar a les persones, educar-les. L'excursionisme és també una via de formació personal, un instrument de formació cultural per l'individu i la col.lectivitat.
Molt sinteticament aquest és el pensament excursionista de Santasusagna, que es desenvolupa detalladament en aquest llibre.
Que en queda avui en dia d'aquest pensament? Santasusagna era un precursor o un epígon? En l'excursionisme actual, cada cop més esportiu, competitiu o contemplatiu, resta res d'aquesta vinculació amb la nació? És això un signe de progrés i normalització, o bé de decadència? Què en penseu?
Entrades
