Un important i interessant article sobre muntanya al número de febrer d'aquesta revista francesa, normalment centrada en qüestions de política i pensament.
La muntanya víctima dels esports d'hivern pel periodista Philippe Descamps, redactor de Montagnes Magazine. Per pensar-hi. Passa el mateix a casa nostre?
El passat dia 14 d’abril naixia un nou diari digital a la xarxa, Ecodiari. Impulsat per diversos col.lectius conservacionistes i ecologistes vol informar de les noticies i debats socials des d’una perspectiva lliure i transversal. En paraules del seu director, Xavier Borras, L'EcoDiari es reclama com a publicació independent del pensament ecologista per a la nova era solar, amb la voluntat de ser una eina d'informació, d’investigació i d’anàlisi de la realitat ecològica, principalment de la nació catalana, perquè, tot trabucant la famosa frase de Jacques Ellul, cal pensar localment i actuar globalment, i aquest és el sentit del nostre dir i fer”
Per anar seguint..
El debat que obria Francesc Roma sobre excursionisme 2.0 és important. Aquí en vaig parlar. L’amic Xiruquero-Kumbaia també hi diu en el seu post sobre l’atletisme de les entitats excursionists. Ara l’Ós Bru de Taradell en parla extensament i apunta idees interessants. Llegiu-lo aquí. Demana la nostra opinió. Aquestes són algunes idees apressades i poc ordenades que el seu post em suggereix.
1-. Definició d’excursionisme: aquesta és la primera i més gran dificultat. Què és l’excursionisme? És possible una definició? Cada cop és més embolicat. L’excursionisme històricament està molt clar com va néixer, quina va ser la seva evolució, objectius i actuacions. Això historiadors com Josep Iglèsies o Francesc Roma ho han documentat i estudiat a fons. Però a partir de la recuperació de la democràcia tota la filosofia i actuacions del moviment excursionista es transforma molt ràpidament i en diverses direccions. En podem parlar llargament, però ens costaria molt arribar a un acord sobre que és l'excursionisme avui, o simplement si aquest concepte existeix.
2-. L´Ós de Taradell fa una proposta de caire personal. És correcte i alguns s’hi poden sentir identificats, però d’altres crec que no. Avui en dia hem de parlar d'esport, hem de parlar de competició, no hem d’oblidar la cultura ni la història.
3-. Cada cop em sembla que no hi ha un únic excursionisme, sinó molts excursionismes, diferents maneres d’entendre i practicar els esports de muntanya i de seguir i actualitzar la tradició excursionista. Donant-li la volta al seu argument “orteguià”, tinc la sensació que cada escalador, muntanyenc, alpinista o senderista és ell i les seves circumstàncies. És a dir, els seus amics i companys, la seva visió de la muntanya, la seva pràctica esportiva, els seus pensaments i desitjos íntims, els seus interesos i objectius. Cada cop l’experiència és més personal i subjectiva. Al mateix temps, de manera col·lectiva cada cop hi ha una creixent deriva cap a l’esport i la competició.
4-. D'acord que l'excursionisme és el pare o la mare que ha tingut molts fills, els esports de muntanya. Aquests fills, són uns fills esgarriats o uns fills pròdig, com a la paràbola?
5-. Totalment d’acord que l’excursionisme és fruit de la societat industrial i del temps lliure i benestar que aquesta procura. En tot cas ara estem entrant en una societat postindustrial. Quin paper hi tindrà l’excursionisme o els esports de muntanya? Crec que s’accentuarà encara més la seva pràctica i hi haurà una tendència clara a convertir-se en un producte comercial i de consum.
6-. Slow travel? Potser si, però només unes elits reduïdes. Com a producte de consum anirà agafant estructures potencialment comercialitzables. S’incrementarà el vessant esportiu pur i competitiu.
7-. Interessant el matís que introdueix entre la proposta d’excursionisme 2.0 i excursionisme en xarxa. En tot cas cal que l’expliciti més. Certament hi ha diferencies conceptuals entre les dues idees, especialment en l’entorn digital se n’ha parlat molt. No acabo de veure que en aquest nou paradigma excursionista no sigui quelcom semblant.
Estem en un moment de canvi, de profundíssimes transformacions. La tradició i la història és clara i ferma. El present és líquid, difús i obert. Com serà el futur. Entre tots l’hem de construir. Per això em penso que aquest debat és interessant i important.
Qui s’anima a continuar-lo?
En Francesc Roma, al seu bloc, apunta una idea molt interessant: És possible parlar d'un excursionisme 2.0? A partir de l’analogia del concepte de la web 2.0 intenta esbrinar si es extensible al món de l'excursionisme. D’entrada cal acotar el que vol dir el concepte de web 2.0 per aquells que no ho sàpiguen. És una idea que es va inventar O'Reilly (fundador d'una editorial del mateix nom que en una trobada va llançar la idea) en el llunyà (internauticament parlant) 2004 per definir el pas d'una fase inicial de la web a un nou estadi. D'un entorn estàtic, on les aplicacions i serveis eren d'escriptori i els usuaris mers espectadors, s'ha pasat a un nou estadi, on les aplicacions, els serveis i recursos estan a la xarxa. La web 2.0 es caracteritza per l'interacció, el reciclatge de continguts, la barreja i integració de medis, una importància creixent dels usuaris i el compartir continguts. A la wikipedia se'n fa un resum clarificador. Altres aproximacions al concepte inunden la xarxa. Hi ha mil maneres de definir-ho, però la web 2.0 més enllà de definicions acadèmiques potser sigui una actitud, una forma de viure a la xarxa. És una revolució o simple evolució? És un pur canvi tecnològic o també social? Avui es parla de política 2.0, de literatura 2.0, de máqueting 2.0, de comerç 2.0. Llavors, per què no excursionisme 2.0? El concepte ha fet furor i avui en dia s'admet sense discussió. No es discuteix que ha revolucionat paradigmes socials, interaccions personals i la creació de noves identitats. Tanmateix el concepte web 2.0 és massa recent, probablement estigui sobrevalorat i encara no sabem quin és el seu abast real. Cal temps.
En Francesc Roma es pregunta si el paradigma de la web 2.0 pot estar donant pas a una nova sociabilitat en el món excursionista. És a dir, si la web 2.0 modifica les formes tradicionals de comunicació, relació i interacció entre els excursionistes. És un canvi circumstancial o més profund?
En tot cas crec que si que estem assistint a tota una colla de canvis. La web
Crea això un nou imaginari, una nova realitat, una nova manera de concebre l'excursionisme? Tinc una certa tendència a l'escepticisme. Costa molt fer canviar l’espècie humana. En tot cas estem en temps de canvis, de canvis molt accelerats, a cops difícils de percebre. Cal estar oberts, ser permeables i flexibles. D’entrada em sembla positiu que el món excursionista es vegi afectat per la filosofia web 2.0. Això vol dir que està al dia. A on ens portarà? Ja ho veurem.
Enllaço amb aquesta proposta diferent d’acostar-se a la muntanya. Llegiu aquest article per constatar com el nostre apropament a la muntanya cada cop està més mediatitzat, condicionat i determinat per la cultura, la història, la literatura, la tecnologia, la cartografia.
Bona proposta, però intel·lectualment discutible. És possible un accés diferent, més net i sense el coneixement previ a la muntanya? Em crida l'atenció la frase “...això suposarà una major exposició al risc, i per això mateix augmentarà al seguretat”.
Veig difícil aquest acostament a la natura. El nostre passat, les nostres lectures, la cultura, la vivència i experiència ens ha llegat un substrat, un pòsit del que no ens en podem desprendre.
Tanmateix si que podem i hem d'intentar tenir una nova mirada sobre la muntanya i la natura, molt més simple, menys mediatizada, potser intuïtiva. Sens dubte menys consumista. Cal lluitar per defensar una autonomia personal més gran entre nosaltres i el medi, sense intermediaris purament mercantils.
Entrades
Comentaris
