Jo preferiria viure amb les àligues sota una roca que en aquests antres infectes i plens de fum, on s’instal·len els mandrosos pastors dels Pirineus.
Henry Russell. (durant l'ascensió al Carlit)
11 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Potser el que d'alguna manera volia dir Henry Russell era que hagués preferit ser una àliga...
I és comprensible a ulls dels qui hem gaudit de l'espectacle natural que representen les seves evolucions per l'aire, com magistralment va deixar escrit el poeta anglès Lord Alfred Tennyson en el seu conegut poema "The eagle" publicat el 1851, i que us adjunto en una traducció pròpia perquè no n´he trobat cap altra al català, tot i que la traducció de cap manera pot aconseguir ni la sonoritat evocadora del vol ni la la potència continguda en les urpes d'acer de l'àliga que té l'original; l'àguila, l'essència de la selvatgia absoluta.
The Eagle
He clasps the crag with crooked hands
Close to the sun in lonely lands
Ring'd with the azure world, he stands
The wrinkled sea beneath him crawls
He watches from his mountain walls
And like a thunderbolt he falls.
L’àguila
S'arrapa al penyal amb arpes corbes
A tocar del sol en terres remotes
Encerclat pel món blau cel, dempeus.
L'arrugat mar per dessota seu agitat
Contempla des del seus espadats
I con un llampec es llança avall.
Traducció: Jordi Lalueza
Està clar que és millor ser una àliga, però si hi ha tempesta jo bé prou que les aprofito les cabanes. Prefereixo fer bivac i veure el cel estrellat, però si a prop hi ha una cabana sempre estàs més tranquil.
Publica un comentari a l'entrada