Enguany la tardor va un pèl endarrerida a casa nostra. Potser les temperatures suaus d'aquest inici de tardor, la humitat dels boscos o el canvi climàtic, ves a saber, fan que la gran explosió dels colors tardorencs encara no s'hagin produit, llevat del Pirineu.
Mentre això arriba, molts dies m'entretinc seguint el fastuós foliage de la costa est americana. Un festival pels dies ensopits.
Aquí alguns recursos:
http://www.accuweather.com/promo-ad.asp?partner=accuweather&traveler%3C=0&page=fallfoliage&dir=aw
Entrades
1 comentaris:
M'has fet recordar una peça que tinc al cap de fa temps. Seria una mena de pantalla d'alta definició, no plana sinó moldejada amb el relleu d'un territori -el del nostre país seria ideal-, i a on s'hi aniria representant el paisatge, actualitzat el temps real. Ara començarien a groguejar les sanefes dels boscos de ribera i a vermellejar les fagedes; i ben aviat, si tot anés bé, la neu emblanquinaria els cims del Pirineu. Vindria a ser una pintura viva que la gent podria tenir penjada al menjador. Potser més d'un pensarà que el programa que emetria seria la cosa més ensopida del món; aquest no seria el públic al que m'adreçaria. Crec que a qui entengui el món com un escenari calm i alhora transitiu li podria fer gràcia disposar d'aquesta peça d'alta tecnologia.
Publica un comentari a l'entrada