Fira del llibre de muntanya del Collsacabra

Diumenge m'acosto al Collsacabra, per tafanejar per la Fira del Llibre de Muntanya. Enguany s'escau a Cantonigros. Potser és el lloc on la ubicació és més lluïda, enmig d'un gran prat verd, amb grans panoràmiques i amb un temps esplèndid.

Hi ha el tendal de sempre, amb els components de sempre. És a dir, llibreries, editorials, centres excursionistes i llibreteres de vell. Enguany s'hi han afegit la gent de la federació de espeleo i trobo a faltar l'editorial Farell.

Durant el matí l'espai és força concorregut, potser degut a la gent de la cursa de muntanya que hi treu el nas. Durant el migdia i la tarda l'afluència és molt menor. Diuen que durant dissabte hi havia força gent.

Enguany em sembla notar menys activitats paral.leles. Es fa la presentació d'alguns llibres, diumenge hi ha una taula rodona interessant sobre el llibre digital a la muntanya, però en general és més pobre.

Hi trobo diversos autors. Alguns fan tractes amb els seus editors i li posen fil a l'agulla a projectes. S'hi veu l'Araceli Segarra, l'Edu Sallent, el Pako Sanchez també hi ha passat, el Josep Nuet, etc. Passa alguna cara coneguda, però menys que altres anys.

Dino amb editors i llibreters. Es gent que valora la Fira i que hi aposten, però sembla que el model ha arribat a un cert esgotament després de vuit edicions. Els fundadors i impulsors haurien de donar el relleu a altres formules, i sembla que s'està treballant per crear una mena de fundació o organització més institucionalitzada per vetllar i impulsar la fira de manera que no depengui d'una persona. Es diu que no tots els ajuntaments volen la fira i que el pressupost cada any és més petit.

Tanmateix es complicat trobar-hi solucions. Surt la redundància d'actes a la comarca, com el Festival de Torello i la Fira de Vic en poques setmanes de diferència i es parla de traslladar-la a la primavera. Es diu que la Fira s'hauria de vestir amb més activitats paral.leles (p.e. una prova d'escalada, altres competicions, i tot tipus d'activitats) per anar transformant-se en un Festival de Muntanya, amb una forta presència del llibre de muntanya però no exclusivament. En fi, idees i propostes per a una fira que sembla haver arribat a un cert final d'etapa i a la que potser li calen nous aires, una mica de renovació i més empenta.

Tanmateix per a qui ens agraden els llibres és una festa. No tant per les novetats que es poden trobar, que habitualment ja les pots tenir a la llibreria, sinó per a veure-les totes de cop i xerrar amb la gent. Com sempre la presència de guies i reculls d'itineraris és aclaparadora i la narrativa de muntanya continua brillant per la seva absència, testimoni de la manca d'autors i projectes, L'ambient de la Fira sempre ha estat molt agradable i cordial i enguany també, llevat d'un petit incident que val més oblidar.

Jo finalment em decideixo per endur-me a casa la reedició en facsimil dels Butlletins del Centre Excursionista de Lleida de 1908 al 1936, droga dura, i un llibret narratiu de Victor Luengo sobre la Carros de Foc editat per Milenio, l'editorial castellana de Pages.

Tot marxant de Cantoni s'alça la lluna plena sobre el Pla d'Aiats, perfecte, immensa i que sembla a tocar. M'aturo uns moments en un marge a contemplar-ho. És una estampa corprenedora, d'una bellesa grandiosa. Només per això ja hauria valgut la pena el viatge.