26 d’octubre de 2009

Golf al Pedraforca



Anar a escalar al Pedraforca? Massa clàssic.
A caminar per les rutes normals? Massa avorrit.
A fer gel a l'hivern? Ja no és novetat.
Gaudir del paisatge? Uff, quina vulgaritat.
Jugar a golf al Pedraforca? Per què no? Provem-ho.

Penseu que es broma? Gens ni mica. 


Aquest primavera un grup de socis d'un important camp de golf de Catalunya van contractar un guia i van pujar al Pedraforca. Des del Pollegó van llançar diverses pilotes amb el pal reglamentari cara nord enllà. No consta que ferisin a cap escalador ni excursionista. No sabem si el swing va ser correcte o si van quedar per sota par del Pedra.


5 comentaris:

Aka ha dit...

És broma, oi?

mmm....potser caldrà anar al camp de golf botes, grampons, pals, i demés i fer unes quantes voltes pels forats a veure com quedaven...

A no, que és un club privat i no ens deixarien entrar, en canvi la muntanya..., és de tots!!!!

enric faura ha dit...

No, no és cap broma. És rigorosament verídic.

xavi fanlo ha dit...

Malauradament no es broma. Soc un dels 3 guies que anavem aquell dia. La veritat es que el fet que ens demanesin pujar el pal de golf per fer-se la foto no ens va sorpendre, coses més rares s'han vist. Pero quan varen començar a tirar pilotes de golf tot i advertir-los que no nomès estaba fora de lloc sino que també estaba prohibit i que serien responsables si ferien algú, literalment se'ns varen caure al terra. El mateix grup trivialitzaba les nostres instruccions per millorar la seguretat de la seva pujada i baixada fins al punt d'advertir-los que si es feien mal ells o els menors que portaven seria la seva exclusiva responsabiliat (per sort ningu es va fer massa mal). No tothom te la sort de poder pagar un guia que coneix per on esta millor la tartera, quina es la millor tècnica per baixar..etc.. Pero les pilotetes no va ser l'unic desagradable d'aquell dia. Mentre un helicopter rescatava uns ferits i el nostre grup ens feia avergonyir-nos d'ells mateixos, altre gent de poca paciencia s'intercalaba en el nostre grup empenyent a les grimpades, despotricaven com si la muntaya i el cami escollit per nosaltres fos per nomès ells.. fins al punt de cridar l'atenció a algú i dir-li que el pedraforca esta obert dia i nit i que si no volen trobar gent un diumenge que pujin un dilluns o a les 6 de la matinada o que poden probar vies alternatives al verdet (homedes-cresta-calderé, estasen, gran diedre.......) en que segur que estaran més sols. Ah, per rematar la jornada una denuncia pública sobre la nostra actuació, feta per la mateixa gent que hi era al cim i que no van dir ni ase ni bestia sobre el fet de les pilotes (si, eren els nostres clients, pero no som agents de l'autoritat per impedir als nostres clients fer els seus actes i moralment igual que nosaltres els varem advertir, hauria estat un bon recolçament que algú haguès dit alguna cosa, malauradament no varem sentir aquest recolçament, desprès a casa es més fàcil criticar). En fi un dia per oblidar que costarà molt oblidar. Per sort a la majoria dels nostres clients si que som capaços de transmetre la nostra passió/amor per la muntanya. En cas contrari la nostra feina pasaria de ser la millor del mon a la mes indesitjable.

jaume ll ha dit...

Ostres, Xavi, quina experiència més desagradable! Sort que, com dius, això no és el pa de cada dia a la vostra feina.

Anònim ha dit...

Comprotament que, a diferència dels rescats d'ara en endavant, no ha merescut cap investigació, sanció, ni res semblant...