Les excentricitats sempre tenen èxit. Però nosaltres, els de l'antiga escola, esperàvem que romandrien a la terra baixa. Dissortadament no és així!...
El veritable objectiu dels ascensionistes moderns ja no és el d'escalar un pic per gust, per entusiasme, i per gaudir de la vista, ans bé el d'arribar-hi com més difícilment millor, i multiplicant voluntàriament fins l'infinit els més complicats equilibris.
El veritable objectiu dels ascensionistes moderns ja no és el d'escalar un pic per gust, per entusiasme, i per gaudir de la vista, ans bé el d'arribar-hi com més difícilment millor, i multiplicant voluntàriament fins l'infinit els més complicats equilibris.
Henry Russell
2 comentaris:
Em sento russellià en aquest punt si ínterpreto que la contemplació i la dificultat no són incompatibles, sinó que estan jeràrquicament (i en l'ordre exposat) subordinades. Crec que l'aplicació actualitzada de la reflexió de Russell recauria en la competició, que per a mi és essencialment incompatible amb la contemplació. I que consti que això no és una crítica, sinó una simple demarcació.
A mi personalment per trobar una via d'ascensió interessant a un cim crec que ha de ser sobretot estètica. Actualment crec que hi ha vies que no tenen la més mínima estètica i només busquen més dificultat. Ara com diu en Jaume, que tothom faci el que vulgui a muntanya, només faltaria!
Publica un comentari a l'entrada