Excursionisme 2.0 - II

El debat que obria Francesc Roma sobre excursionisme 2.0 és important. Aquí en vaig parlar. L’amic Xiruquero-Kumbaia també hi diu en el seu post sobre l’atletisme de les entitats excursionists. Ara l’Ós Bru de Taradell en parla extensament i apunta idees interessants. Llegiu-lo aquí. Demana la nostra opinió. Aquestes són algunes idees apressades i poc ordenades que el seu post em suggereix.

1-. Definició d’excursionisme: aquesta és la primera i més gran dificultat. Què és l’excursionisme? És possible una definició? Cada cop és més embolicat. L’excursionisme històricament està molt clar com va néixer, quina va ser la seva evolució, objectius i actuacions. Això historiadors com Josep Iglèsies o Francesc Roma ho han documentat i estudiat a fons. Però a partir de la recuperació de la democràcia tota la filosofia i actuacions del moviment excursionista es transforma molt ràpidament i en diverses direccions. En podem parlar llargament, però ens costaria molt arribar a un acord sobre que és l'excursionisme avui, o simplement si aquest concepte existeix.

2-. L´Ós de Taradell fa una proposta de caire personal. És correcte i alguns s’hi poden sentir identificats, però d’altres crec que no. Avui en dia hem de parlar d'esport, hem de parlar de competició, no hem d’oblidar la cultura ni la història.

3-. Cada cop em sembla que no hi ha un únic excursionisme, sinó molts excursionismes, diferents maneres d’entendre i practicar els esports de muntanya i de seguir i actualitzar la tradició excursionista. Donant-li la volta al seu argument “orteguià”, tinc la sensació que cada escalador, muntanyenc, alpinista o senderista és ell i les seves circumstàncies. És a dir, els seus amics i companys, la seva visió de la muntanya, la seva pràctica esportiva, els seus pensaments i desitjos íntims, els seus interesos i objectius. Cada cop l’experiència és més personal i subjectiva. Al mateix temps, de manera col·lectiva cada cop hi ha una creixent deriva cap a l’esport i la competició.

4-. D'acord que l'excursionisme és el pare o la mare que ha tingut molts fills, els esports de muntanya. Aquests fills, són uns fills esgarriats o uns fills pròdig, com a la paràbola?

5-. Totalment d’acord que l’excursionisme és fruit de la societat industrial i del temps lliure i benestar que aquesta procura. En tot cas ara estem entrant en una societat postindustrial. Quin paper hi tindrà l’excursionisme o els esports de muntanya? Crec que s’accentuarà encara més la seva pràctica i hi haurà una tendència clara a convertir-se en un producte comercial i de consum.

6-. Slow travel? Potser si, però només unes elits reduïdes. Com a producte de consum anirà agafant estructures potencialment comercialitzables. S’incrementarà el vessant esportiu pur i competitiu.

7-. Interessant el matís que introdueix entre la proposta d’excursionisme 2.0 i excursionisme en xarxa. En tot cas cal que l’expliciti més. Certament hi ha diferencies conceptuals entre les dues idees, especialment en l’entorn digital se n’ha parlat molt. No acabo de veure que en aquest nou paradigma excursionista no sigui quelcom semblant.

Estem en un moment de canvi, de profundíssimes transformacions. La tradició i la història és clara i ferma. El present és líquid, difús i obert. Com serà el futur. Entre tots l’hem de construir. Per això em penso que aquest debat és interessant i important.

Qui s’anima a continuar-lo?