11 de febrer de 2008

De Canejan a Belianes

Durant la setmana anterior havia estat repassant la guia Muntanyes de Canejan. La Val de Toran, una obra que ha obtingut el darrer Premi Vèrtex i ha estat publicada per Cossetània a la col.lecció Azimut. Els autors m'havien convidat a la presentació pública al seu poble i cap allí hi faig cap el dissabte a la tarda. De la verdor de l'Aran, de la frondositat dels boscos de bedolls de la ribera del Toran, de les crestes i llacs d'aquells verals, llegits i pensats idealment em trasllado físicament a la planúria de l'Urgell, a l'exitusesa dels camps de cereals que malden per crèixer malgrat la sequera, a les branques despullades dels ametllers i oliveres.


Belianes és un poblet al sud de Bellpuig, fent frontera amb la Segarra i les Garrigues, on viuen la Montse Timoneda i el Jaume Llanés, coautors de la guia, matrimoni i companys de muntanya. A la sala de l'Ajuntament s'hi aplega més d'un centenar de persones, amb gent dreta al darrera i alguns per fora.

Pren la paraula en Josep Maria Olivé, de l'editorial, per explicar la col.lecció i la seva tasca i seguidament em toca a mi. Intento descriure l'obra. Tècnicament és una guia de 90 itineraris, estructurada en 8 sectors, molt ben treballada, rigorosa i exacte. Però més enllà d'aquestes dades intento reflectir el mèrit dels autors per fer-nos descobrir un bocí del Pirineu del tot desconegut. Quan sembla que tot ja ha estat publicat, que no resten racons per explorar, al sur de l'Aran, fronterer amb el Couserans, hi ha unes contrades absolutament verges. Qui ha han pujat al Crabere, al Montlude o s'han arribat fins a Liat? Ben pocs. El Jaume i la Montse ens ensenyen un altra Aran, més enllà de Vaqueira, de la neu i dels grans cims. Un Aran on la natura és magnificent, està extraordinàriament conservada i on cal perdre's. Des de la passió i l'estimació, amb una sensibilitat evident però continguda ens obren la porta del seu paradís amb generositat. Aquesta guia és una obra important i meritòria i tots els hem de donar les gràcies.

Seguidament els autors expliquen els problemes que es van trobar per fer la guia, les dificultats lingüístiques, toponímiques i cartogràfiques i com les han resolt. Clouen l'acte amb un breu audiovisual que trasllada la força d'aquell paisatge, de la muntanya, dels llacs i bordes al públic, enduent-se una gran ovació. A continuació un amable refrigeri dolç permet xerrar mentre ells no paren de signar exemplars.

Vetllada agradabilissima i de justícia. Hi ha excursionista que treballen, que treballen de valent i amb molt rigor. Per a tots a qui agradi el Pirineu no deixeu de programar una futura excursió per les muntanyes del Toran. Segur que us endureu una gratissima sorpresa. Gràcies Jaume i Montse!


2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En prenc nota, doncs.
Amb independència dels autors, quina gran feina fa Cossetània!

jaumeppiqueras ha dit...

No coneixia aquesta guia, gràcies per la informació!