Eixamorar

eixamorar (v)

1 Eixugar, llevar la humitat d'alguna cosa.

2 Humitejar parcialment, mig remullar.

[Etimologia -- Del llatí «exhumorare», mateix significat, derivat

d'«humor», 'humitat'; la primitiva forma catalana fou «eixumorar»,

alterada després per dissimilació i per influx de mots afins com «amarar»

i «amorosir».]

L'any 1926 havent estat atrapat per una maltempsada pirinenca entre Castellar de N'Hug i Mogrony vaig aixoplugar-me xop a Mataplana, el mas d'antigues i il·lustres tradicions, posant part de la roba vora una llar abrandada: com que no m'hi podia quedar a fer nit, la mestressa, palpant les meves bandes penjades en uns cremalls, em deia al cap d'una estona «Bé s'han eixamorat prou»: ben cert encara eren humides però la dona devia invitar-me a tornar-me a calçar i seguir muntanya avall fins a algun poble.

Joan Coromines, entrada 'eixamorar', Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III (Barcelona: Curial , 1982)

Gràcies, rodamots.

http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=1995