Nordic Walking

El TermCat (Centre de Terminologia que treballa per adaptar paraules estrangeres al català) consulta sobre quina podria ser l'adaptació més correcte del Nordic Walking, aquest nou esport que consisteix a caminar amb bastons amb una cadència i moviments de l'aparell locomotor (inferior i superior) especial.

Les alternatives que hi ha sobre la taula són: marxa nòrdica, caminada nòrdica, senderisme nòrdic, nordic walking, marxa amb bastons, etc.

Què en penseu? Per quina votarieu? Com ho argumentarieu?

Senderisme a França

Donant un cop d'ull a la nova revista (Passion Rando Magazine) de la federació francesa de senderisme (Federation Française de la Randonnée Pédestre, FFRP) m'assabento d'algunes xifres que porten a reflexionar:

• 186.700 associats

• 3.050 entitats

• 180.000 km de senders creats, balisats i mantinguts regularment

• Un pressupost superior als 8 milions d'euros

• + de 350.000 guies venudes anyalment

Xifres exclusivament de senderisme, sense incloure escalada, muntanya, alta muntanya, alpinisme o esquí. Quina potència (i quina enveja) !

Mobilitat dolça

Introdueixo en la reflexió ambientalista un terme que trobo encertat i que comença a córrer pels Alps: la mobilitat dolça. En l'interminable debat sobre els models de mobilitat, en aquest cas a muntanya, la discussió no ha de centrar-se si s'està a favor de la mobilitat o no, o sigui no es una qüestió quantitativa, sinó qualitativa. Si que s'ha d'estar a favor de la mobilitat, però no dels models actuals, fortament agressius amb l'entorn i el paisatge. Cal rebutjar el recurs sistemàtic a grans obres, autovies, grans carreteres, que comporten pol·lució, escalfament de l'atmosfera, embussos, dificultats d'aparcament. Cal apostar per una nova manera de construir la mobilitat a zones de muntanya, menys agressives, de menor impacte i més integrades.

Però no només això, sinó que cal començar a conscienciar-se individualment que la protecció de la muntanya comença des del moment i la forma d'apropar-se a ella de cadascú de nosaltres. La solució per la que optem ja es un senyal i una opció.

Cal reclamar un transport públic que arribi arreu, ferrocarils, cremalleres, autobusos, taxis col.lectius, amb una periodicitat suficient i anar posant dificultats als vehicles particulars.

Tot això, molt sintèticament, és la filosofia de la mobilitat dolça. Potser una simple utopia, però una primera passa per apostar per altres models de futur més sostenibles.

Musicar collars

Un pastor musica collars, es a dir, treballa o afaiçona la fusta dels collars de les ovelles.
Desconeixia el sentit del mot. Musicar collars...
Una nova meravella de la llengua. Preciòs.

Adrenalina

Sembla que hi ha persones que mai en tenen prou. Mireu sinó un dels darrers invents per donar-se un "xute" d'adrenalina. Llançar-se amb esquis i ala de pendent per una muntanya, esquiant i esquivant rocs.

aero-Ski attention au rocher
Uploaded by black_snow_rider

20 anys

Avui fa 20 anys de la mort del N.L. Va ser escalant a Montserrat i per a mi va ser la primera mort d'un amic a muntanya. Malauradament després n'han vingut d'altres, però cap m'ha impactat tant com aquella. Potser era un dels meus millors amics, i amb el M.B formavem un tercet que ens pensavem que ens menjariem el món i totes les muntanyes.

Llavors erem jovenets, ingenus i tendres. De sobte, brutalment, vam topar amb la mort i amb la cruesa i injusticia de la vida. Vam prendre consciència de la nostra fragilitat i finitud i vam haver de créixer i fer-nos grans de cop. Aquella mort va ser el pas definitiu a l'edat adulta. Recordo com si fos ara els detalls de l'accident, l'enterrament, la visita a la familia, l'escalfor dels companys.

Però sobretot recordo el dolor, l'immens dolor que tots vam sentir i que llavors ens va semblar insuperable. El temps dóna perspectiva a quasi tot, inclòs a la mort i al dolor. El dolor es va esvaint i esdevé tristesa i enyorança amb el pas dels anys, però cada 7 de febrer retorna.

Van venir més amics, més muntanyes, més ascensions, però molts cops he desitjat fer aquell cim, aquella via, aquella excursió amb ell, sentir els seus comentaris, les seves brometes, la seva presència.

Aquest vespre ens trobarem un irreductible grupet d'amics amb els seus pares per recordar-lo, com cada any. I pensaré en ell i en tots els morts a muntanya. Sense dolor però encara amb tristesa.

Lluna plena a muntanya

Cap de setmana de lluna plena. Des del capvespre s'alça una lluna rodona, enorme, com un enorme focus, que embolcalla la muntanya amb una llum fosca, estranya, vaporosa. Les muntanyes es fan encara més grans, d'una potència i profunditat desmesurada, malgrat uns contorns poc definits. Tenen un posat poc acollidor, de temença, inclòs fan basarda. L'ésser humà no hi és ben rebut. Caminar sobre la neu amb lluna plena és una experiència mística, però enguany els déus no ho volen. Tanmateix la mirada no pot deixar de contemplar aquestes muntanyes espectrals.

Jean D'Ussell, un vell pirineista avui oblidat, ja ho va dir molt millor que les meves pobres paraules:

“Aquestes aparicions de la lluna a la muntanya em fan sentir sempre una dolça emoció. La natura agafa sota aquesta llum pàl·lida matisos incomparables, la neu resplendeix amb un esclat que entra a l’ànima en forma d’una mena de tristesa. Hom resta fortament impressionat per aquest paisatge llunàtic: hom es creuria transportat a un món irreal i fantàstic...”

Panoràmica pirinenca

Si fa un parell d'apunt recomenava una panoràmica alpina, avui us convido a gaudir amb aquesta pirinenca. És la web del pic de Migdia de Bigorra. Accedint al meu de "les terrasses" podeu anar clicant i gaudir d'unes vistes impressionants. Apa, a disfrutar!

Patrouille des Glaciers

S'escalafen els motors per la Patrouille des Glaciers, una de les curses d'esquí de muntanya més prestigioses d'arreu del món, juntament amb la Pierra Menta.

Doneu un cop d'ull a aquesta bona panoràmica (atenció, cal tenir la darrera versió del QuicKtime) i jugeu amb el punter del ratolí, movent les muntanyes amunt i avall, a la dreta i esquerra. Si més no tots aquells que no hi serem, ens podem entretenir una estona.

Caminada al Montsec

El proper diumenge tindrà lloc al Montsec una caminada reivindicativa en protesta pel projecte de construcció d'una pressa a tocar del Congost de Montrebei. L'excursió llarga sortirà de Corça a dos quarts de deu fins el pont penjat, on es preveu llegir un manifest. Tambè és preveu una excursió directament des de l'aparcament de Montrebei. Ipcena té previst un servei d'autorcars. Pel moment s'han aconseguit més de 3.000 signatures contra el projecte i el suport de nombroses entitats. S'esperen uns 200 assistents a la marxa de diumenge, però convé que hi hagi la màxima participació possible. La Plataforma està disposada a portar el tema fins Brussel.les per defensar l'indret.

Parlàvem aquí d'aquest projecte que Endesa vol tirar endavant de construir una presa a l'entrada nord de Montrebei. Esperem que entre tots ho poguem aturar. Aquest diumenge tots tenim la nostra oportunitat de posar el nostre gra de sorra.