Diuen que un esquiador es va perdre a la Molina fent fora pista i va passar la nit al ras. Sembla que va anar a parar cap al Cortal de Rus, uns preciosos prats on l'estiu hi peixen centenars de vaques sobre una gespa flonja, prop de la carretera del Pla d'Anella i el coll de la Creueta. No consta que costi gaire arribar a la carretera asfaltada caminant una estoneta. Diuen que per cercar-lo es van mobilitzar més de 100 persones, helicòpters i material especialitzat. Tota la nit treballant. Diuen que la despesa ha superat els 60.000 €.
Sortosament l'han trobat sa i estalvi i tots estem contents. Diu el pobre noi que es va desorientar i que com no portava el mòbil no va poder trucar. No diuen però insinuen que el seu comportament ha estat un pèl imprudent i negligent. No diuen ni donen a entendre si li enviaran la factura a casa per les despeses originades pel seu comportament i si li cobraran.
Un, que cada cop entén menys certes coses, es pregunta que hauria passat si enlloc d'un esquiador de pista hagués estat un excursionista.
4 de febrer del 2009
Rescat a la Molina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
La veritat és que encara em costa d'assimilar la notícia. Hi he estat donant voltes i més voltes, i em costa d'entendre...
Em va recordar una història d'uns francesos que, en un cas semblant, els van denunciar per fer actuar els serveis de rescat sense motiu i els hi van fotre un bon pal! Multa i presó!
El ritme de rescats es devia reduir considerablement...
i ha un precedent francès d'uns excursionistes que van tirar amunt quan totes les previsions eren nefastes i se'ls va rescatar sota condicions molt dures. Llavors el debat es va mediatitzar. No se del cert si es tractava d'una expedició guiada, de si havien passat per l'oficina de muntanya i havien estat avisats... tots aquets detalls són molt importants per no simplificar-ne la lectura.
Sobre el pressupost hi ha una tema important, els 140 bombers que hi han participat estan en nòmina, i a no ser que s'activin bombers voluntaris (quins cobren només si hi ha un servei), aquells diners els gasten igual siguin al parc o fent un servei.
Sobre els vehicles, passa quelcom similiar, amb tantes hores de vol, km contractats/pressupostats, que s'acaben gastant de totes maneres.
L'article de la Vanguardia d'avui no té pèrdua.
Opino que en gran mesura part de l'accidentalitat a la muntanya actual es deu a la combinació de dues coses: un augment considerable dels 'usaris', i la manca de preparació 'tradicional' de l'excursionisme/muntanyisme/sortides de diumenge (es digui com es vulgui) d'aquest país. Aquest cap de setmana a anat de molt poc de no tenir accidents mortals al Cadí, per persones fent una activitat del tot temararia amb les condicions que hi havia.
Trobo involutiu que l'única mesura del govern sigui cobrar els rescats, i no es doni més importància a la pedagogia i la formació (que no és responsabilitat única del govern evidentment)
La història continuarà....
m'agrada la reflexió que a l'article d'un expert, si es cobra, pot donar peu a una major exposició al risc pel fet de no avisar i evitar la possible factura.... quines paradoxes!!!
M'agradaria saber, si és que s'arriba a saber i fora molt convenient saber-ho, si li envien la factura a casa.
Tant si li envien com si no, hi haurà un precedent.
La veritat que trobo un tema molt interessant el dels rescats i que té moltes implicacions que crec que ens pot portar tan lluny com al concepte de la responsabilitat en la nostra societat.
No som l'unic col.lectiu on hi ha imprudents o que s'arrisquen: hi ha gent que fuma ( i sabem el cost que té en vides i a la factura de la seguretat social), hi ha gent que s'arrisca a la carretera ( i tots també tenim molt present el que això comporta) i aquest són les primeres semblances que amb tots els matisos que volgueu em venen al cap.
Per tant, crec que és tracta d'un problema una mica més complexe, només, potser crec ingènuament, la federació hauria de situar-nos en aquest marc més general, perquè potser el boom que han patit l'excursionisme, alpinisme, esqui i les activitats a l'aire lliure han deixat de convertir els accidents a la muntanya de quelcom anecdòtic en quelcom desgraciadament més freqüent i això sembla sorprendre a l'administració.
Però com bé dieu més amunt això no se soluciona amb càstigs, cal conscienciar, informar, formar...
Sí, ben segur que en seguirem sentint parlar.
Publica un comentari a l'entrada