26 de febrer de 2009

Derborence


A mitjans de juny, com sempre des de que el món és món, s'avia el bestiar muntanya amunt. Cal anar a cercar la herba nova i rica de les pastures altes. Al seu redós s’hi quedaran a viure fins a final de temporada a les velles bordes. El poble està massa lluny per anar i venir cada dia. Els pastors d'Aïre, un petit poblet suís a cavall del cantó dels Vaud i del Valais, inicien també l’estada a les altures. De sobte, la nit del 22 de juny, es produeix un gran despreniment, un cataclisme tel.lúric. Cau mitja muntanya i les pastures altes i les bordes queden esborrades. Séraphine i Antoine desapareixen. El poble els dóna per morts i la vall es vesteix de dol. Inesperadament, al cap de dos mesos, el jove Antoine reapareix, com un fantasma que retorna de l'altre món.

Així comença Derborence, l'obra més important del gran escriptor suís d'expresió francesa Charles-Ferdinard Ramuz. Tenia ganes de llegir-la, ja que n’havia sentit encesos elogis. Ramuz gaudeix d’un gran prestigi en ambients francòfons selectes.

El llibre és altament interessant, literàriament molt ben elaborat i d’una evident complexitat simbòlica. Em sembla que la tesi de fons és la tensió entre la força tel.lúrica de la natura, alhora bella i caòtica, i la petitesa humana, indefensa però que s’aferra a la vida i es resisteix a morir sobrevivint al destí.

L’escriptura és sòbria, un punt seca, amb elements d'una certa fantasia o misteri. En algun passatge m'ha recordat a Lovecraft, en altres al Buzzatti i el seu desert dels tartats, en altres a escriptors decimonònics. Derborance té el mèrit de ser un text alhora antic i rabiosament modern. Ramuz aconsegueix donar veu a la basarda que a cops produeix la natura, a l'aclaparament de determinades geologies, al dolor humà per la mort d'un ésser estimat, creant un escenari atemporal.


El llibre segueix temàticament els mateixos eixos d’una altra novel.la important de Ramuz, La gran por a muntanya, i dibuixa la vida dels muntanyesos des d’una perspectiva inquietant. Sovint tenim una visió romàntica de la vida a pagès i dels pastors, pel llegat d’una certa tradició literària. La visió de Ramuz, del tot contraposada, és enormement interessant. Mostra la vida a muntanya com un espai de perill, dificultat, por, misteri i enfronta l'home a la natura hostil, deixant fluir els atavismes humans i socials més foscos.

El llibre m’ha interessat enormement, l’he trobat ric, suggerent i amb uns matisos molt intel.ligents de l’univers del món de la muntanya. Probablement la traducció no sempre és encertada. En qualsevol cas és una obra important que cap aficionat a l’alta literatura i la muntanya hauria de menystenir.

Derborence. Charles-Ferdinand Ramuz. Nortesur, Barcelona 2008. 202 p.


2 comentaris:

Francesc ha dit...

Simplement, magnífic!

jaume ll ha dit...

En prenc nota. M'atreu molt el plantejament que expliques del llibre. He tingut oportunitat de comprovar aquesta visió diguem-ne negativa de la muntanya que tenen molts muntanyesos.