8 de febrer de 2009

Citació del diumenge


Bloc 2009
Els muntanyencs són com els músics, qui tenen el do de crear les obres mestres amb quinze o vint notes ja utilitzades pels seus avantpasats, però amb un altre esperit, amb un altre to, i sobretot amb unes altres emocions.

Henry Russell. (Escrit a la introducció del llibre Aux pays des isards, dels germans Cadier, referint-se a ells)


3 comentaris:

jaume ll ha dit...

És una frase molt suggerent. I crec que encara té vigència. Em fa pensar en quines podrien ser aquestes notes fonamentals del muntanyisme (el respecte, l'autonomia, l'estil, el sentiment estètic...?), i m'esperona a buscar el nou esperit amb què les hauríem d'interpretar a la nostra època més enllà de rècords, performances o rebomboris mediàtics. On són les obres valuoses (encara que no siguin mestres) fetes actualment en aquesta línia? I que consti que em refereixo més al discurs que no pas als fets.

lisu ha dit...

Crec que en Russell i els Cadier són els millors representants del "caminar i sentir, mai un sense l'altre".
Actualment potser caldria afegir-hi un esperit de conservació, d'ecologisme i de respecte per la natura i de restauració de tot allò que ja hem malmès.

en Girbén ha dit...

Alta Ruta Pirinenca? Carros de Foc? ... Treu! Treu! Done'm la brava autonomia de l'excursió d' Aux pays des isards. La seva ruta per a pujar a l'Aneto -per Barrancs i l'Espatlla- ho té tot!
Un altre "sí senyor" pels cinc Cadier.