El passat més d'octubre va tenir lloc a Teheran l'Assemblea anyal de la UIAA. S'hi van trobar les principals federacions i clubs com cada any. Es va renovar el comitè director i es van aprovar uns nous estatuts per intentar aconseguir una major eficàcia i transparència. Després de l’escissió de l'esquí de muntanya amb la creació d’una federació esportiva pròpia (ISMF) es plantejava una relació entre ambdues, però finalment no es va aconseguir i la ISMF es constitueix amb absoluta independència, sense cap lligam orgànic amb la UIAA. Ara a la UIAA només li resta en el camp competitiu el gel i allò que sembla que li hauria de ser propi, l'alpinisme en un sentit ampli, la seguretat i formació, la cooperació internacional i la defensa del medi i accés lliure i responsable a la muntanya.
A destacar que es va votar una proposta presentada per la Federació Basca demanant que fossin considerats membres de ple dret a aquelles associacions i federacions que tinguin responsabilitats exclusives al seu territori, cas de la Basca i la FEEC, encara que no disposin d'un comitè olímpic internacional ni siguin membres d'un estat reconegut per la ONU. Els resultats van ser de 3 vots a favor, 12 abstencions i 35 vots en contra.
Però el transfons és més complex. Les associacions alemanyes i austríaques (VAVOE, OEAV i DAV), de les més nombroses quantitativament, s'han desvinculat de la UIAA des del 1 de gener del 2009 per desacords de fons amb la seva línia. Retreuen a la UIAA que es centri bàsicament en l'escalada i competició , oblidant les tasques de promoció a l'alpinisme tradicional, senderisme i estan en desacord amb la composició i funcions de les estructures directives que deriven dels nous estatuts.
Aquest decisió aboca a una forta crisi a la UIAA. Per una banda ha perdut les disciplines competitives, que han creat les seves pròpies federacions internacionals, i per una altra les associacions més fortes (representen al voltant d'un milió de membres i quasi la meitat del total de la UIAA) la deixen, generant un greu problema econòmic d'ingressos. Ha perdut l'àmbit esportiu i competitiu i la seva orientació a la promoció i a la base es discutida per la meitat dels seus membres. La UIAA sembla trobar-se a un atzucat. Continua amb una severa crisi d'identitat. Cal una reflexió profunda dels seus objectius i un consens complex per projectar-se al futur.
A seguir...
17 de febrer del 2009
Crisi a la UIAA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
La notícia és molt interessant i no m'atreveixo a opinar, realment sembla complex...Ara bé, felicito els alemanys i austríacs de DAV i cia per retreure a la UIAA que se centri tant en l'escalada i competició oblidant la formació i el muntanyisme de base. Extrapolo la reflexió a casa nostra: he entrat a www.feec.cat i he seleccionat a l'apartat "Activitats" l'Esquí (per exemple), i he trobat 21 notícies recents, les 21 de competició! res de formació, de promoció, de tècnica, d'interpretació, d'allaus, de material, de responsabilitat... Cert que hi ha alguna cosa, poca o redirigida a links externs, en altres apartats però TOT és competició :( personalment, no és la FEEC que vull.
Doncs han tingut 4 anys per canviar-ho els responsables de cada activitat a la FEEC, i ho extrapolo també a altres activitats ... qué han fet en 4 anys per canviar les coses? Perquè em consta que aquestes reflexions que fas, més gent les havia fet arrivar a la feec fa temps, als responsables de les activitats. coses com aquestes no depenen del tot del president sino de les persones al càrrec de les activitats. les han proposades?
Salutacions a tothom!
Hola Jaume, la situació de la UIAA és complexa i plena d'incerteses. Potser simplement és el reflex dels profunds canvis del món de la muntanya.
Jaume i Anònim, teniu una part de raó en la vostra crítica a la presència important de les activitats esportives i competitives a la FEEc. Tanmateix la realitat és més complexa. La FEEC (us ho dic amb coneixement de causa, ja que la conec bé per dins) fa moltes més coses que les esportives i competitives. Ara bé, les que es venen (és a dir, poden arribar als mitjans) millor són aquestes, i les moltes activitats de base i promoció no llueixen.
Enric, ja m'imagino que la FEEC fa més coses (el Vèrtex és un bon referent) però tinc els meus dubtes respecte el que s'hagi de prioritzar sigui el que més ven (tret del Kilian i els accidents poca cosa interessa als mitjans). La realitat és que, en aquest món on cada cop tenen menys rellevància els Clubs (malauradament), els joves que s'inicien en la muntanya no troben a la web de la FEEC un referent de formació i consells sinó l'afany competitiu que jo criticava. Recomano el web del Club Alpí Suís en general (http://www.sac-cas.ch),i algun apartat en particular (http://www.sac-cas.ch/index.php?id=1113&L=1). En qualsevol cas, veig que hi ha dos candidatures que volen treballar en un projecte tan complicat com portar la FEEC. Es poden fer moltes coses. Sort!
Hola Jaume i Enric
jo estic totalment d acord amb en Jaume en l' aspecte de que si s' hagués volgut fer coses, s' hagués pogut. N hi ha exemples clars de que es pot fer. Simplement cal voler-ho.
Per el que fa a la UIAA, no cal pensar gaire perquè la FEEC penja d' un fil no nois? I ja no vull pensar més, sabent que el vice president de la UIAA és qui és no?
Vinga a reveure,
Publica un comentari a l'entrada