"Vulgaritzar és fer vulgar. No hi ha cap necessitat, ni tans sols cap utilitat, en que tot el món pugui fer escalades. No és un deure, com tampoc ho és tocar el piano com Lizst, pintar com Rafael ni parlar com Ciceró. Encara més, la multitud ho enlletgeix tot, inclús la naturalesa i sobretot les muntanyes. Les taca. En la mateixa mesura en que m'agraden els refugis que no tenen més objecte que facilitar als alpinistes seriosos i entusiastes unes estades llargues a les altes regions, sense disminuir en el més mínim els riscos o dificultats de les ascensions, sóc contrari a la mutilació dels passos difícils, en els santuaris més sagrats de la naturalesa, per fer-los assequibles a tot el món."
Henry Russell
Entrades
7 comentaris:
"...sigui de la manera que sigui, ens calen a qualsevol preu refugis emplaçats en alçada. Cal enganxar-ne a tots els pics de 3000 metres, dels quals en tenim una seixantena. Si es vol fer estimar els Pirineus, si es vol contribuir a la seva glòria, cal popularitzar-los tot disminuint almenys en un terç la llargada excessiva, insensata, exasperant de les ascensions pirinenques" (L'art de gravir et d'explorer les Pyrénées, 1904.
És difícil tobar algun punt de coincidència entre dues afirmacions tan contràries. Cap al final de la seva vida, sembla que Russell va canviar substancialment de parer.
No sé perquè, però aquesta frase m´ha fet recordar en Paul Preuss i allò de "l´home s´ha de superar a ell mateix, no abaixar la muntanya al seu nivell..."
Probablement Russell va pensar i escriure ambdues frases en moments vitals molt diferents. Qui no està plé de contradiccions, o simplement evoluciona al llarg de la vida?
Però a banda del tema dels refugis, crec que la frase manté la seva vigència: vulgaritzar és fer vulgar. No tot pot ser assequible a tothom. I si ho volem fer assequible perden el seu valor. A muntanya tots sabem quin és el nostre límit (tècnic, físic o psicològic) i tots sabem que hi ha manera per anar més enllà del nostre límit, però fem trampa. L'ètica personal és el que ha de marcar la nostra actuació.
I encara que pugui sonar elitista és un absolut error reduir la dificultat d'una escalada perquè la pugui fer més gent. No.
Estic totalment d'acord amb el que dius de l'ètica i, per tant, amb les idees de la primera frase de Russell. La contradicció entre els dos textos (vulgaritzar 'versus' popularitzar)s'explica pel que dius de la naturalesa humana i dels moments vitals. Però, al marge d'això, la lectura de les dues cites juntes fa pensar. Per exemple, en la dificultat d'harmonitzar l'ideal de muntanyisme diguem-ne romàntic que ens inspira a molts i els nostres comportaments orientats a la difusió de la muntanya (i jo el primer, no puc negar-ho perquè ara mateix ho estic fent en aquesta intervenció). Aquí hi ha un problema difícil de resoldre per a la majoria de muntanyencs (i només no ho és per a aquells que no deixen cap rastre, que no ressenyen res, que no escriuen o no comuniquen a ningú les seves activitats, i que em sembla que són poquíssims). Sigui com sigui, els clàssics són altament inspiradors, i Russell, pels amants del Pirineu, és un autor sagrat. Bé, dic tot això sense cap ànim de polemitzar, sinó tot el contrari, amb esperit de diàleg i de complicitat.
Perdó, volia dir "no vulgaritzar versus popularitzar".
Jaume, caldria preguntar-se si divulgar vol dir popularitzar i finalment vulgaritzar. Suposo que hi ha maneres i estils. Crec que es positiu que es divulgui les bondats de la muntanya, però sempre des de la sinceritat i honradesa, és a dir, sense rebaixar dificultats ni enganyar. En fí, des d'una ètica estricte. Crec que així no es cau inevitablement en la vulgarització.
¿Podria ben ser que el text sobre l'interés en popularitzar els pirineus no sortis ben bé del seu cor? M'explico. Podria ser que se li hagués encomanat la redacció d'un text per divulgar la Serralada i per fer-ho hagués volgut adapatar el model Alpí (el dels hotels en alçada), modificant una mica els seus inicials principis anti-refugis. Altra cosa seria que aquest paràgref estigués vessant ironia per totes bandes, perque realment dóna què pensar aquest contrast d'opinions.
David
Publica un comentari a l'entrada