La setmana passada vam assistir al seu funeral, per acompanyar en aquests moments difícils a la família. A primers d'agost l'amic A.M va morir tot baixant d'una senzilla muntanya a la Vall de Cardós. El coneixia de la feina i malgrat la distància de l'edat aviat ens avenirem. Jovial, proper, sincer, sentia una veritable passió per la muntanya. En els darrers anys havia descobert les vies ferrades i havia trobat una nova manera d'acostar-se a unes parets que sempre l'havien atret però per les que tenia massa respecte. Era una veritable manetes i sempre s'empescava un nou invent per anar a una ferrada. Sovint anava a veure als seus amics de la fabrica Roca i els proposava els seus invents. L'havien batejat com el professor Franz de Cophenague.
El vull recordar amb el somriure d'orella a orella que tenia mentre baixàvem de la ferrada de Vallcebre, a començaments d'estiu. Estava content d'haver fet una nova ferrada, d'haver-la fet amb un seu fill i d'haver provat amb èxit un nou invent. Parlava amb il·lusió de les excursions de les properes vacances pel Pallars.
L'estiu i la vida s'ha acabat massa aviat per a ell. Nosaltres des d'aquí el recordem, i ens quedem amb el seu somriure al parlar de muntanyes, amb els projectes que no farem i amb el record d'un home del que molts vam prendre com a referència per la seva actitud vital.
Entrades
1 comentaris:
He quedat profundament impressionat per aquesta notícia. I dir que em sap molt de greu no és expressar, ni de bon tros, allò que realment es cou en el meu esperit i en la meva ment en aquest moment.
Ara que ja no és entre nosaltres i que no podrem saludar-nos a muntanya, se m'acut que quan trescava devia viure en una mena de "cel terrenal", i li desitjo amb totes les meves forces que en trobi un altre, de cel, que també el faci feliç.
Publica un comentari a l'entrada