29 d’octubre de 2008

On enviar la factura?



BLOC 2008

Diuen que una secretaria dels bombers de la Generalitat està desesperada. Va boixa cercant una adreça. Ho ha mirat per a tot arreu i no la troba. Ni tan sols amb el Google Earth la localitza.

Com els seus caps han decidit que des del dia 1 d'octubre s'han d'enviar les factures informatives amb el cost de qualsevol rescat als implicats, l'ha de trobar.

Perquè el desplegament d'helicòpters, de vehicles motoritzats i d'agents per terra ha estat molt important. I fa dies que dura. La factura pujarà un bon pico!

En aquest cas no hi ha cap dubte que el comportament ha estat del tot imprudent. No és un supòsit de fatalitat fortuïta o d'equipament deficient. No, és del tot evident que ha estat una imprudència temerària! A qui se li acudeix espantar a un caçador? I a més a més jubilat. Quin ensurt es deu haver endut el pobre home! Ell que anava tranquil·lament pel bosc per portar una mica de menjar als porcs senglars.

A veure si n'aprèn i no ho torna a fer. Perquè el proper cop no serà només la factura informativa. No, el proper cop haurà de pagar l'import íntegre del servei.

Doncs això, si ningú coneix l'adreça d'una óssa que es fa dir Havla que diuen que aquests dies ha estat vista pels boscos dels environs de Les que la faci arribar a la Generalitat. Cal enviar-li la factura i ningú sap encara a on. Encara que potser amb aquesta nevada ja no la trobaran fins l'hivern vinent.



P.S. Un excel.lent anàlisi


6 comentaris:

edunz ha dit...

molt fi, si senyor...
un cop més la irresponsabilitats dels polítics supera expectatives

lluisdetaradell.net ha dit...

Jo l'adreça no la tinc, tot i que la Hvala em va dir que enguany hivernaria a la Vall de Birós.

la darrera lletra que em va enviar és aquesta.

L'ós bru de Taradell

Gatsaule ha dit...

Molt bo !!!

Hauríem de donar suport també, a la creació d'un tancat, on hi poguéssim encabir els caçadors....

jaume ll ha dit...

Tot just quan va començar la reintroducció d'óssos a la vall francesa de Melles, veïna de la Val de Toran, algun d'aquests plantígrads van instal·lar-se al Baish Aran (als boscos de Canejan, Les, Bossòst, Es Bòrdes), un territori molt més salvatge que l'"altre" Aran. Nosaltres (la meva dona i jo) vam tenir la sort de veure'n un, per casualitat, a l'Artiga de Lin, al vessant oest del Barranc des Pois. Però el cercàvem, sobretot, a la Val de Toran, per on ens movíem amb més freqüència. Quan algú ens informava que l'havia vist en un lloc, de seguit hi anàvem per intentar observar-lo discretament i fotografiar-lo, però mai no vam tenir sort. Això sí, vam trobar rastres seus: petjades, esgarrapades al arbres i ovelles mortes. Nosaltres teníem la sensació que estava a prop en alguna aproximació a un cim de matinada, en algun bivac,esmaperduts enmig del bosc... Però que consti que mai no vam tenir por! Ni en tenim! Sabeu el que ens sap greu de tot això? Que tot aquest enrenou espanta als excursionistes i als naturalistes, que són els únics que demostren que poden integrar-se a fons en la natura i alhora són capaços de deixar-la intacta. Si fins fa poc l'ós podia ser un atractiu per visitar la part més desconeguda de les muntanyes de l'Aran, ara potser serà un fre per a la gent. A qui convè tota aquesta polèmica? D'una part, als utòpics que volen una muntanya virginal, sense cap mena presència humana, i, de l'altra, paradoxalment, als seus contraris, és a dir, als que consideren que la muntanya és un mer mitjà, un mer instrument, com, per exemple, és el cas de la majoria (sortosament, no tots) de caçadors. Tingueu en compte que els animals veritablement perillosos per als caçadors som els muntanyencs: fem nosa si passem per un indret ple d'armes (ens podrien fer mal involuntàriament per culpa nostra!), espantem les preses posant-nos on no ens demanen, som crítics amb el seu tarannà arrogant i molts dels seus procediments barroers(amb honroses excepcions, perquè això no és un al·legat contra la caça), estimen la natura com un fi, com un àmbit, i no com un mitjà, i això comporta que tenim un coratge per defensar-la que a ells els incomoda... Sembla que les autoritats polítiques no són capaces d'apaivagar els ànims exaltats de la gent, potser per por de perdre vots. A la fi potser només ho acabarem pagant els excursionistes.

xavi fanlo ha dit...

No se que dir, la veritat. La noticia em va agafar a Bielsa desprès de portar uns 15 dies voltant pel pirineu occidental. Pensaba en l'òs i que pasaria si el veia, que sentiria i com me'n ensortiria es a dir que representaria per a mi com a experiencia vital. He vist aquest dies perdius nivals, isards, cervols, marmotes, apodemus, milans, esparvers, xoriguers, cabirols, trencalosos, l'aufrany, espectacles de voltors menjant-se un isard caigut, he seguit rastres d'arminis, de martes, pero no he vist l'òs. Es igual, l'he vist en la meva imaginació i saber de la seva presencia m'omplia. Quan vaig veure la noticia vaig sentir pena, molta pena (mala vida la d'aquests nouvinguts). I desprès la pena es va transformar en indignació. Com pot ser destinar tants esforços economics i humans a una cosa tant absurda com pretendre atrapar un animal per ferli no se quines proves que no se que dimonis proven? Per despres parlar de deixarlo anar de nou pero lluny a casa del vei més llunya possible (fenomen NIMBY o Not in my back yard o fes ho on vulguis pero no en el meu jardi de darrere). Aleshores si que estara estressat i amb ganes d'emprenyar als humans o si mes no, jo en el seu lloc es el que faria.
Per cert i lligant amb l'excel.lent analisis, que ha passat amb el cas de L'Ismael de Tortosa que va ser mort per un tret de caçador? Perque això si que es real es un risc materialitzat i el que pasa amb l'os em sembla que es el més semblant a la fabula de "que viene el lobo".

Aka ha dit...

Sembla increïble que a aquestes alçades és questioni un fet natural com és la reintroducció de fauna als seus espais ancestrals, i més aquelles espècies que a causa de l'home van deixar d'existir...

Tan difícil és de compendre? No s'adonen de la riquesa a tots nivells que això pot aportar?

Realment ja estic fart d'aquesta gent, que és minoría i que es creu l'amo de la muntanya només perqué tenen armes i volen sang, i els demés només volen viure (fauna) i gaudir (excursionisme).