Lluna plena a muntanya

Cap de setmana de lluna plena. Des del capvespre s'alça una lluna rodona, enorme, com un enorme focus, que embolcalla la muntanya amb una llum fosca, estranya, vaporosa. Les muntanyes es fan encara més grans, d'una potència i profunditat desmesurada, malgrat uns contorns poc definits. Tenen un posat poc acollidor, de temença, inclòs fan basarda. L'ésser humà no hi és ben rebut. Caminar sobre la neu amb lluna plena és una experiència mística, però enguany els déus no ho volen. Tanmateix la mirada no pot deixar de contemplar aquestes muntanyes espectrals.

Jean D'Ussell, un vell pirineista avui oblidat, ja ho va dir molt millor que les meves pobres paraules:

“Aquestes aparicions de la lluna a la muntanya em fan sentir sempre una dolça emoció. La natura agafa sota aquesta llum pàl·lida matisos incomparables, la neu resplendeix amb un esclat que entra a l’ànima en forma d’una mena de tristesa. Hom resta fortament impressionat per aquest paisatge llunàtic: hom es creuria transportat a un món irreal i fantàstic...”