La Flama

Aquest cap de setmana té lloc a Montserrat la renovació de la Flama de la llengua catalana. És la trenta-vuitena edició.

Això de la Flama va començar el 1968, quan una bona colla d’entitats excursionistes de la llavors Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir a la celebració de l’any Fabra. Es va decidir portar una flama encesa (que simbolitza la llengua catalana) des de la tomba del mestre a Prada de Conflent fins el Monestir de Montserrat, el gran símbol patri, on crema durant tot l’any. És una forma de testimoniar el compromís de l’excursionisme amb la llengua catalana i en la seva defensa.

No se si mai heu assistit a un acte d’aquests de renovació de la Flama. La mitjan d’edat acostuma a ser alta i tota la simbologia, la litúrgia i els discursos a mi personalment em sonen a arnats, desfasats, decimonònics, totalment desconnectats de la realitat social, encara que plens de bona voluntat i fets per gent de molt bona fe. Els ponents viuen en una mena de torre d’ivori, formen part d’unes elits nacionals i lingüístiques deslligades del carrer. La majoria d’excursionistes no saben que és això de la Flama ni ho acaben d’entendre

La renovació de la Flama es va crear en un context que no té absolutament res a veure amb l’actual. La situació social i l’ús de la llengua ha canviat radicalment. Però l’acte que fan els excursionistes gairebé no ha variat i tot continua com trenta anys enrere, com si res hagués canviat.

Vol dir això que l’excursionisme s’ha de desentendre del català? No, ni molt menys. Em sembla exemplar el compromís de l’excursionisme amb la llengua. El que crec es s’ha d’adaptar als nous temps, al nou context i a la nova realitat. S’ha de ser valent i renovar el discurs, la litúrgia i l’enfocament.

Com es pot defensar la llengua catalana en el segle XXI? Com s’ha d’impulsar l’ús social del català en una societat multiètnica on la immigració hi té una presència creixent? Què pot aportar l’excursionisme per promocionar el català a l’actualitat? Aquestes són les preguntes que cal respondre, amb coratge, il·lusió, visió de futur.

Amb tots els respectes per a tots aquells que durant anys han tirat endavant la renovació de la Flama, crec que ha arribat el moment on cal que des d’alguna banda algú s’atreveixi a trencar aquest tabú nacional i excursionista i es replantegi tot el tema. Cal deixar enrere la mentalitat resistèncialista d’una època i fer un nou plantejament modern, actual, precís i efectiu. L'excursionisme i la llengua han de mirar cap al futur, no recrear-se en el passat.