29 d’octubre de 2004

Canvi de domicili

Degut a algunes limitacions tècniques d'aquest servidor, aquest blog ha estat traslladat a un altre lloc. El trobareu a:

http://www.lamevaweb.info/640

Gràcies


Rescats de muntanya III

Per tancar pel moment aquestes reflexions (caldrà tornar-hi) sobre la gratuita dels rescats a muntanya, a l'espera de les disposicions finals de l'administració, em penso que la Generalitat s'està equivocant de camí.

La Generalitat hauria d'anar per la via d'insistir en la necessitat de formació, formació i formació.
Partint de la base que la majòria dels esports de muntanya són pràctiques de risc, i donant per sentat que el ciutadà és lliure per optar, l'administració hauria d'impulsar campanyes de conscienciació sobre els perills de la muntanya i la necessitat d'una formació prèvia.

En el fons la Generalitat va més pels boletaires novells que es perden en un bosc, per la gent que sense cap experiència es fica en un barranc o per qui porta grups sense tenir preparació. No crec que vagi tant pels muntanyencs experts, que estadísticament són qui menys accidents tenen.

El que cal és exigir una formació, una preparació, adquirir una experiència progressiva en la muntanya a tothom qui vulgui anar-hi. La Generalitat hauria de potenciar la formació de tothom que vulgui sortir a la muntanya, i sobretot conscienciar a la població dels perills de la muntanya.



Rip per Espelunciecha

EL DESASTRE D’ESPELUNCIECHA

Com ja és prou sabut l’empresa Aramon ha ampliat l’estació d’esquí del Formigal cap a la vall veïna d’Espelunciecha, provocant unes importantíssimes destrosses al territori (les podeu veure a
http://www.ecologistasaragon.org/nieve/fotos/obras/index.htm). Les imatges fan mal de mirar. S’ha consumat la desaparició d’una nova vall pirinenca.

Aquest trist esdeveniment per a tots aquells que estimem la muntanya em fa pensar algunes coses.

D’entrada la perversitat del missatge dels empresaris i promotors segons el qual és necessari noves ampliacions de les estacions d’esquí per garantir la seva viabilitat i la dels pobles propers. Com ja és prou sabut, a la neu el negoci empresarial no està en l’explotació d’una estació d’esquí, sinó en les promocions immobiliàries que es generen al seu voltant. Això provoca que els diners no es quedin majoritàriament a les valls de la muntanya, sinó que s’en vagin cap a la capital, on estan els promotors. Els nadius pirinencs veuen passar davant del seu nas molts diners, però en toquen molt pocs. A més a més les promocions immobiliàries generen uns costos en urbanització, residus, consum d’energia, comunicacions... altíssims. Els exemples de la Cerdanya i la Vall d’Aran són uns exemples paradigmàtics. Qui hagi visitat la vall de Tena recentment haurà pogut comprovar que s’hi veuen més grues que arbres i que s’estan carregant el paisatge. Cal construir encara més?

L’oposició a l’ampliació cap a Espelunciecha va començar amb un breu article del geògraf Martínez de Pisón, on denunciava el fet. A partir d’aquí es va anar generant un important moviment opositor, amb moltes iniciatives i força ressò. Aquest moviment ha estat encapçalat bàsicament per ecologistes i excursionistes individuals. Malauradament les institucions excursionistes no s’han implicat, quan no han fet el ridícul amb maniobres de distracció com demanar la protecció d’Anayet. Ho puc entendre en el cas de la FAM (
http://www.ecologistasenaccion.org/article.php3?id_article=8), ja que està finançada per Prames, al seu cop finançat per la DGA, però no ho entenc en el cas de la FEDME i la FEEC, que han privat els interessos polítics per sobre dels muntanyencs.

El cas d’Espelunciecha ha estat escandalós per la colusió descarada entre interessos públic i privats. Aramon, entitat propietària del Formigal, està participada per la DGA, Ibercaja i inversors privats. Aramón ha sol.licitat les autoritzacions a la DGA que les ha concedit totes, quan aquesta és part en el procés. A més a més, la desvergonya arriba a límits esperpèntics. L’antic conseller de Medi Ambient de la DGA és ara el president d’Aramon. Per no parlar del magre paper jugat per l’ajuntament de Sallent de Gállego. Al final tots s’han passat la pilota i ningú s’en fa responsable ni en té cap culpa.

No vull ser un ingenu, però hi ha quelcom que em fa pensar que el cas d’Espelunciecha marcarà un abans i un després en la conservació del Pirineu. El que es fa és tan gros que em penso que l’administració no es tornarà a atrevir a autoritzar una altre destrossa com aquesta, la consciència col.lectiva està molt més sensibilitzada i no s’admetria fàcilment un altre cas com aquest.

Em sento inquiet respecte a Catalunya. Després de la victòria parcial en relació a l’ampliació de Vaqueira cap a la vall d’Arreu (victòria que en el fons és una derrota), sembla que la consciència i capacitat de reacció i oposició estigui esgotada. La nova estació de Filià sembla que tirarà endavant amb pocs entrebancs.

Hi ha moltes més reflexions a fer.
- Per què no es pot plantejar obertament la necessitat de reflexionar sobre un canvi de model econòmic en el desenvolupament del Pirineu?
- Quan es veurà que l’actiu més valuós del Pirineu és el seu paisatge i que destruir-lo és anar contra la mateixa explotació comercial de la muntanya?
- Qui té més dret a opinar i decidir sobre el futur d’una vall pirinenca, els seus habitants o tota la societat?
- Quan serà prou valenta l’Administració per vetllar pels interessos generals i no pels particulars d’inversors privats?
- Com ens ho hem de fer per aconseguir generar una nova consciència col·lectiva en defensa de la muntanya?
- Serà mai possible introduir en l’agenda el concepte i la filosofia de la wilderness?


N’anirem parlant.


28 d’octubre de 2004

Rescats a muntanya II

A l'anterior post manifestava el meu total rebuig a la pretensió de cobrar determinats tipus de rescats a muntanya com pretèn la Generalitat.

Em penso que cal deixar clara una qüestió fonamental: tots els ciutadans d'un estat modern i avançat tenen dret a l'assistència i rescat gratuit, sigui per la circumstància que sigui. Sobre aquest principi està muntant tot el sistema d'emergències i sanitari. Si ara l'administració vol canviar aquest principi universal, ho ha de fer per tothom.

És imprudent anar a la muntanya en determinades condicions? I conduir a 240 km/h per una carretera i provocar un accident? I fumar 2 paquets de cigarretes durant 20 anys i tenir un cancer de pulmó? I banyar-se a la platja desprès d'una paella i tenir un tall de digestió? I veure alcohol durant 40 anys i patir una cirrosi de fetge? I prendre butifarra amb mongetes, amb colesterol, tenint una pressió de 21 i patir un atac de feridura? Oi que a cap persona que practiqui aquests comportaments se li negarà el dret a un rescat gratuit i a l'assistència sanitària.

I no només això. Quan es diu que la societat no té perqué pagar les aficions d'una minoria, jo em pregunto: per què hem de pagar el desplegament de la guardia urbana un dia de partit del Barça? És un club privat i a mi no m'agrada el futbol. Quan es fa una cursa popular o la marathó, perqué hem d'aguntar talls de carrer i pagar el desplegament de la policia? A mi no m'agrada l'atletisme.

Amb això (ademeto que faig un punt de demagogia) el que vull posar de manifest és que hi ha molts comportaments clarament de risc i imprudents, practicats per amplis estrats socials, que segons el mateix criteri haurien de deixar de tenir una cobertura gratuita. El que no em sembla gens bé és que fumar o veure no es consideri imprudent i anar a la muntanya si. I per una altra banda el que vull fer evident és que apelar a que l'alpinisme o l'excursionisme és un esport o una pràctica minorataria no és cap argument de pes en una societat adulta i democràtica, ja que tots els esports són igualment respectables, i el suport que els ha de donar l'administració no depèn de si surt per la tele o no.



Reivindico el dret i la llibertat de que han de tenir qualsevol ciutadà a fer amb la seva vida allò que vulgui i que cregui en consciència. L'administració no pot disposar com ha d'emprar el seu lleure un ciutadà. Atempta contra la llibertat.

Continurà ...


27 d’octubre de 2004

Rescats gratuits a muntanya I

Des de fa un cert temps l'administració de la Generalitat va deixant anar avissos, senyals i globus sonda sobre el fet que s'haurien de cobrar els rescats a la muntanya, o si més no, alguns d'ells. Diu que un rescat té un cost molt alt i que sovint es crida als serveis de rescat per motius molt lleus, injustificats o que responen a pures imprudències.

Ara sembla que va de debò i la Generalitat vol que a partir del 2005 alguns tipus de rescats deixarien de ser gratuits. A més a més ho vol deixar establert en els propers pressupostos generals.

Segons li vaig sentir dir al Santi Pares, antic metereòleg promocionat a cap d'emergències de la Generalitat, únicament es preten que aquelles conductes i actitutuds clarament imprudents i temeràries no surtin gratis a qui les realitza, i per fer conscients a aquests temeraris es cobrin aquests rescats. No diu que tots els rescats hagin de deixar de ser gratuits, sinó només una petita part. Tampoc diu que ho hagin de pagar els temeraris, sinó les assegurances que hauria de tenir tothom que surti a la muntnya. Segons declara s'està en coverses amb les parts afectades per trobar una normativa de consens.

Davant d'aquesta pretensió se m'acuden moltes coses a dir, i en propers post ho aniré desenvolupant.

En primer lloc el que més em sobta és que un govern teoricament d'esquerres i progressista, amb una clara voluntat social, proposi una mesura d'aquest tipus. Em sembla una greu contradicció política, antisocial i d'una gran incoherencia. El que mai es va atrevir a fer CiU ara ho farà el tripartit?

En segon lloc s'apela a les conductes de risc, temeràris i imprudents com a criteri per determinar que s'haurà de cobrar o no. Això és extremadament relliscos. Què vol dir un comportatment de risc o imprudent? Probablement per la majoria de la població quasi totes les pràctiques de muntanya són de rics i imprudents.

Ben mirat, no és una inconsciència escalar per una paret amb poques assegurances, allunyades i rovellades? No és una pura temeritat pujar per una cascada de gel que es pot trencar a cada moment? No és una absurditat fer una traça per una pala de neu on es pot provocar una allau? I anar a l'Himalaia a fer un vuit mil? No és una absoluta irracionalitat?

Per aquest camí serà impossible objectivar criteris respecte on comença el risc i la imprudència.

Continuarà...



26 d’octubre de 2004

Seleccions nacionals

Avui, actualitat obliga, crec que és imprescindible parlar de les seleccions nacionals. Ahir es va dur a terme la rebuda a la selecció d'hockey, que ha guanyat el mundial B. És una bona noticia, de fet és una noticia excelent. Encara resta un llarg camí per recòrrer i probablement hi haurà molts entrebancs i pals a les rodes, però veure ahir la plaça Sant Jaume ple de banderes i llegir la noticia segons la qual sembla que podrem tenir un domini propi a Internet em va fer pensar per un moment que potser algun dia arribarem a ser un pais normal.

Tanmateix aquest espai no pretén ser una bitàcola política, sinó de muntanya, i la gran difusió que van fer ahir els mitjans de comunicació de la victòria del hockey, no ha d'amagar que els excursionistes podem anar amb el cap ben alt dient que ja fa dos anys que la selecció nacional de curses de muntanya és campiona del món.

Amb moltes dificultats i amb el coratge i esofrç personal dels seus integrans l'any passat la selecció catalana de curses de muntanya ens va donar aquesta alegria i enguany ha repetit triomf.

Les curses de muntanya són una pràctica minoritària i molt selectiva, que probablement mai tindrà gran difusió ni arribarà al gran públic, però cal recordar un cop més el paper pioner que tingut l'excursionisme català en el llarg camí cap al reconeixement de les seleccions nacionals catalanes.


25 d’octubre de 2004

Tardor

La tardor, l'estació de l'any més subtil, més bella, més melancòlica, més emocionant. No cal dir com m'agrada la tardor, com m'agrada passejar pels boscos, com m'agrada contemplar els colors de les fulles dels arbres, com m'agrada el traspas cap a l'hivern, com m'agrada gaudir del color de la seva llum.

Enguany estem tenim una tardor molt dolça, de temperatures altes, sense bolets. Les fulles van endarrerides, i encara en queden moltes als boscos. Sempre intento a la tardor anar a alguns dels llocs on els faigs, els roures o diversos arbusts muden de fulles. Recordo memorables excursions per la vall de Salenques, per l'Ariege, pel Couserans, pel Capcir, pel Montseny, per la zona entre el Ripollés i l'alta Garrotxa, pels volcans garrtoxins, pel Collsacabra...

Fa un parell d'anys vaig descobrir un petit bosc de grans faigos prop de Gresolet, entre el Santuari i el coll de la Balma o Bauma. L'espectacle era inenarrable. Una simfonia de colors amb el marc de l'enorme cara nord del Calderer i Pollegó superior, llavors enfarinada lleument. Estava sol, sense la més mínima presència humana, gaudint en silenci i en solitud d'aquell espectacle que no em semblava humà.

Enguany hi he tornat. Des de Baga he passat per Gisclareny, i he anat a Gresolet. Enguany no hi ha neu a la muntanya, les fulles estan encara als arbres i he trobat força gent.

Però he tornar a contemplar la baga de Gresolet, amb tots els colors grocs, taronges, marrons, vermells dels arbres, alguns barrejats amb el verd dels pins. La llum hi era esplèndida, d'una gran netedat, perfilant clarament els cims i les carenes. He passejat, he escoltat, he mirat. M'he omplert de la natura a la tardor.

El que més m'ha corprés ha estat un arbre aïllat. M'he quedat llargs minuts embadalit prop d'un faig petit, solitari, enmig d'un gran prat, prop del les Bassotes. L'arbre encara no havia perdut quasi cap fulla, però totes eren grogues. Mai m'havia fixat que poguessin existir tantes tonalitats del groc, del més clar al més obscur, en una gradació incomprensible als ulls humans. De sobte, un petit ramat d'isards m'ha distret. He continuat cap al Pedraforca, però des de fa dos dies no em trec del cap la meravella d'aquell arbre solitari groguenc.

La tardor, aquest trànsit que ens acosta per uns instants a la bellesa...


22 d’octubre de 2004

Novament sobre el Decret d'activitats fisicoesportives al Medi Natural

En relació al post que vaig posar fa un parell de dies sobre l'esmena al decret d'activitats fisicoesportives al medi natural, deia que s'havia exclos les activitats excursionistes d'aquella regulació.

En aquest post m'esmeno a mi mateix, ja que la informació que vaig donar és parcialment incorrecte. Ho vaig fer a partir d'un mail rebut, però afortunadament vaig pensar en anar a llegir detingudament el nou decret, ja que em semblava massa bona noticia.

El nou decret és l'Ordre de Presidència 361/2004 del 6 d'octubre, publicada al DOGC 4241, de 18-10-2004 i allí el que és fa és modificar l'annex I del Decret 56/2003 que és el que regula les activitats fisicoesportives en el medi natural. Aquell annex establia i definia totes les activitats que es veien afectades pel Decret, i aquesta nova ordre unicament el modifica parcialment.

La nova modificació el que fa és excloure clarament les activitats d'excursionisme de les afectades pel Decret. És a dir, l'acepció Excursionisme no està afectada. No queda clar que s'enten per excursionisme, però jo diria per exclusió que es refereix basicament al senderisme i a activitats de caminar per baixa i mitja muntanya en llocs sense risc.

Malauradament el Decret continua considerant que les activitats realitzades en espais rocosos (descens de barrancs, escalada, espeleologia i vies ferrades), activitats d'alta muntanya (alpinisme, esquí de muntanya), activitats de baixa i mitja muntanya (btt, curses orientació, etc), activitats acuàtiques, activitats aèries, activitats de neu, estan afectades pel decret.

El punt clau de Decret, que és la diferenciació i tractament independent de les activitats realitzades per empreses de les realitzades per centres excursionistes, grups d'amics o on hi ha ànim de lucre, no té cap canvi.

Conclusió: l'excursionisme (en genèric i entenent-lo com a senderisme) està exclós, però moltes de les activitats pròpies de l'excursionisme (escalada, esquí de muntanya, alpinisme) continuen afectades.

Així que realment no és cap èxit, sinó una petitissima victòria parcial que dona una mica d'aire a bastantes activitats dutes a terme per centres excursionistes, però encara moltes altres disiciplines hi estan afectades.

En tornarem a parlar.



21 d’octubre de 2004

Base de dades himalaiènca

Les ascensions als cims de l'Himalaia, i especialment als cims de vuit mil metres, sempre han estat seguides per una colla de periodistes, molt afeccionats a fer estadístiques, i controlar el numero d'ascensions, païssos, morts, etc. etc.

D'entre tots els periodistes especialitzats, la figura emblemàtica és Elizabet Hawley. Aquesta senyora és una anglesa solterona, en la millor línia dels anglesos excènctrics colonials, que fa molts anys va decidir anar a viure a Katmandu i establir-se allí. Malgrat que era professora (ara està jubilada i és gran) es va anar aficionat a portar un control de les ascensions als vuit mil himalaiencs. Ella no és escaladora, ni alpinista, ni tans sols li agrada especialment la muntanya, i dubto que hagi anat mai fins un camp base, però per aquestes coses que només tenen els anglesos, s'ha anat dedicant a recollir dades, fins esdevenir una gran especialista i la cronista més prestigiosa i respectada i en aquest moments, fins al punt que no és temerari afirmar que s'ha convertit en tota una llegenda.

Reb les dades de les expedicions, entrevista a alguns alpinistas i finalment aprova o no les ascensions. Té tal crèdit i prestigi, que cap expedició oblida mai d'enviar-li les dades de la seva ascensió, i no es dona cap cim per bo si no ha estat sancionat previament per aquesta dona.

Això ens porta a la reflexió de com el crèdit, el prestig i l'autoritat (que no el poder) es pot anar adquirint amb una actuació d'anys rigorosa, seriosa i professional, i com una comunitat, en aquest cap d'escaladors i himalaistes, pot reconèixer com a lider a una persona en principi de fora del seu àmbit acreditada per una trajectòria reconeguda per tots. Si miss Hawley diu que un alpinista no ha fet cim o que hi ha serioses dubtes que ho hagi fet, és acceptat per tota la comunitat himalaienca com paraula de Déu.

Ara acaba de sortir un CD amb una enorme base de dades amb totes les informacions recollides per Hawley, informació que esdevé una eina utilissima i fonamental per tenir a ma la documentació més rigurosa sobre l'Himalaia.

El títol és : The Himalayan Database: The Expedition Archives of Elizabeth Hawley.



20 d’octubre de 2004

Inauguració del Weblog i Decret sobre activitats al Medi Natural

Avui, dia 20 d'octubre, inauguro aquest blog. La meva intenció és anar recollint i comentant alguns temes de muntanya i excursionisme que per a mi tenen interés i que penso que val la pena que siguin coneguts. Espero que us interessi i em feu arribar les vostres impressions.

I per començar, res millor que una bona noticia. Com molts de vosaltres sabeu, en el món de l'excursionisme hi ha hagut un gran rebuig a un Decret que va promulgar la Generalitat de Catalunya sobre actitivats en el medi natural. Aquest Decret va néixer arrel del desgraciat accident de la Riera de Merles, on van morir uns nanos que estaven de colònies per una manca de professionalitat dels monitors. Davant del ressó social, l'administració es va adonar que les activitats a l'aire lliure no estaven regulades o ho estaven de manera incompleta i insuficient.

Com passa sempre, l'Administració ho va voler arrenjar amb una normativa, feta depresa i corrents, per regular-ho. En aquell Decret es deia que les activitats en el Medi Natural, la muntanya, havien de ser portades per gent amb titulació i estaven sotmeses a una regulació. Això era greument perjudicial pel col.lectiu excursionista, especialment per les entitats, perque qualsevol sortida social organitzada per un club havia de tenir un monitor homologat, amb el que es matava el voluntarisme i la realitat dels centres excursionistes catalans.

Després de moltes gestions i converses de la Feec i alguns centres excursionistes l'Administració es va mantenir en la seva tesi, i es van interposar dos recursos al contenciós-administratiu contra aquest decret. Sense haver d'esperar a la resolució judicial, finalment les gestions han donat el seu fruit i ha sortir un nou Decret al DOG on s'exclouen les activitats excursionistes de la regulació del Decret. Així que enhorabona a tothom que ha treballat per corretgir aquest error. Tanmateix sembla que no es pot baixar la guardia, ja que novament l'administració torna a parlar de suprimir la gratuïtat en els rescats de muntanya. Ben aviat comentarem aquest tema.