29 d’octubre de 2004

Rescats de muntanya III

Per tancar pel moment aquestes reflexions (caldrà tornar-hi) sobre la gratuita dels rescats a muntanya, a l'espera de les disposicions finals de l'administració, em penso que la Generalitat s'està equivocant de camí.

La Generalitat hauria d'anar per la via d'insistir en la necessitat de formació, formació i formació.
Partint de la base que la majòria dels esports de muntanya són pràctiques de risc, i donant per sentat que el ciutadà és lliure per optar, l'administració hauria d'impulsar campanyes de conscienciació sobre els perills de la muntanya i la necessitat d'una formació prèvia.

En el fons la Generalitat va més pels boletaires novells que es perden en un bosc, per la gent que sense cap experiència es fica en un barranc o per qui porta grups sense tenir preparació. No crec que vagi tant pels muntanyencs experts, que estadísticament són qui menys accidents tenen.

El que cal és exigir una formació, una preparació, adquirir una experiència progressiva en la muntanya a tothom qui vulgui anar-hi. La Generalitat hauria de potenciar la formació de tothom que vulgui sortir a la muntanya, i sobretot conscienciar a la població dels perills de la muntanya.