28 d’octubre de 2004

Rescats a muntanya II

A l'anterior post manifestava el meu total rebuig a la pretensió de cobrar determinats tipus de rescats a muntanya com pretèn la Generalitat.

Em penso que cal deixar clara una qüestió fonamental: tots els ciutadans d'un estat modern i avançat tenen dret a l'assistència i rescat gratuit, sigui per la circumstància que sigui. Sobre aquest principi està muntant tot el sistema d'emergències i sanitari. Si ara l'administració vol canviar aquest principi universal, ho ha de fer per tothom.

És imprudent anar a la muntanya en determinades condicions? I conduir a 240 km/h per una carretera i provocar un accident? I fumar 2 paquets de cigarretes durant 20 anys i tenir un cancer de pulmó? I banyar-se a la platja desprès d'una paella i tenir un tall de digestió? I veure alcohol durant 40 anys i patir una cirrosi de fetge? I prendre butifarra amb mongetes, amb colesterol, tenint una pressió de 21 i patir un atac de feridura? Oi que a cap persona que practiqui aquests comportaments se li negarà el dret a un rescat gratuit i a l'assistència sanitària.

I no només això. Quan es diu que la societat no té perqué pagar les aficions d'una minoria, jo em pregunto: per què hem de pagar el desplegament de la guardia urbana un dia de partit del Barça? És un club privat i a mi no m'agrada el futbol. Quan es fa una cursa popular o la marathó, perqué hem d'aguntar talls de carrer i pagar el desplegament de la policia? A mi no m'agrada l'atletisme.

Amb això (ademeto que faig un punt de demagogia) el que vull posar de manifest és que hi ha molts comportaments clarament de risc i imprudents, practicats per amplis estrats socials, que segons el mateix criteri haurien de deixar de tenir una cobertura gratuita. El que no em sembla gens bé és que fumar o veure no es consideri imprudent i anar a la muntanya si. I per una altra banda el que vull fer evident és que apelar a que l'alpinisme o l'excursionisme és un esport o una pràctica minorataria no és cap argument de pes en una societat adulta i democràtica, ja que tots els esports són igualment respectables, i el suport que els ha de donar l'administració no depèn de si surt per la tele o no.



Reivindico el dret i la llibertat de que han de tenir qualsevol ciutadà a fer amb la seva vida allò que vulgui i que cregui en consciència. L'administració no pot disposar com ha d'emprar el seu lleure un ciutadà. Atempta contra la llibertat.

Continurà ...