29 d’octubre de 2004

Rip per Espelunciecha

EL DESASTRE D’ESPELUNCIECHA

Com ja és prou sabut l’empresa Aramon ha ampliat l’estació d’esquí del Formigal cap a la vall veïna d’Espelunciecha, provocant unes importantíssimes destrosses al territori (les podeu veure a
http://www.ecologistasaragon.org/nieve/fotos/obras/index.htm). Les imatges fan mal de mirar. S’ha consumat la desaparició d’una nova vall pirinenca.

Aquest trist esdeveniment per a tots aquells que estimem la muntanya em fa pensar algunes coses.

D’entrada la perversitat del missatge dels empresaris i promotors segons el qual és necessari noves ampliacions de les estacions d’esquí per garantir la seva viabilitat i la dels pobles propers. Com ja és prou sabut, a la neu el negoci empresarial no està en l’explotació d’una estació d’esquí, sinó en les promocions immobiliàries que es generen al seu voltant. Això provoca que els diners no es quedin majoritàriament a les valls de la muntanya, sinó que s’en vagin cap a la capital, on estan els promotors. Els nadius pirinencs veuen passar davant del seu nas molts diners, però en toquen molt pocs. A més a més les promocions immobiliàries generen uns costos en urbanització, residus, consum d’energia, comunicacions... altíssims. Els exemples de la Cerdanya i la Vall d’Aran són uns exemples paradigmàtics. Qui hagi visitat la vall de Tena recentment haurà pogut comprovar que s’hi veuen més grues que arbres i que s’estan carregant el paisatge. Cal construir encara més?

L’oposició a l’ampliació cap a Espelunciecha va començar amb un breu article del geògraf Martínez de Pisón, on denunciava el fet. A partir d’aquí es va anar generant un important moviment opositor, amb moltes iniciatives i força ressò. Aquest moviment ha estat encapçalat bàsicament per ecologistes i excursionistes individuals. Malauradament les institucions excursionistes no s’han implicat, quan no han fet el ridícul amb maniobres de distracció com demanar la protecció d’Anayet. Ho puc entendre en el cas de la FAM (
http://www.ecologistasenaccion.org/article.php3?id_article=8), ja que està finançada per Prames, al seu cop finançat per la DGA, però no ho entenc en el cas de la FEDME i la FEEC, que han privat els interessos polítics per sobre dels muntanyencs.

El cas d’Espelunciecha ha estat escandalós per la colusió descarada entre interessos públic i privats. Aramon, entitat propietària del Formigal, està participada per la DGA, Ibercaja i inversors privats. Aramón ha sol.licitat les autoritzacions a la DGA que les ha concedit totes, quan aquesta és part en el procés. A més a més, la desvergonya arriba a límits esperpèntics. L’antic conseller de Medi Ambient de la DGA és ara el president d’Aramon. Per no parlar del magre paper jugat per l’ajuntament de Sallent de Gállego. Al final tots s’han passat la pilota i ningú s’en fa responsable ni en té cap culpa.

No vull ser un ingenu, però hi ha quelcom que em fa pensar que el cas d’Espelunciecha marcarà un abans i un després en la conservació del Pirineu. El que es fa és tan gros que em penso que l’administració no es tornarà a atrevir a autoritzar una altre destrossa com aquesta, la consciència col.lectiva està molt més sensibilitzada i no s’admetria fàcilment un altre cas com aquest.

Em sento inquiet respecte a Catalunya. Després de la victòria parcial en relació a l’ampliació de Vaqueira cap a la vall d’Arreu (victòria que en el fons és una derrota), sembla que la consciència i capacitat de reacció i oposició estigui esgotada. La nova estació de Filià sembla que tirarà endavant amb pocs entrebancs.

Hi ha moltes més reflexions a fer.
- Per què no es pot plantejar obertament la necessitat de reflexionar sobre un canvi de model econòmic en el desenvolupament del Pirineu?
- Quan es veurà que l’actiu més valuós del Pirineu és el seu paisatge i que destruir-lo és anar contra la mateixa explotació comercial de la muntanya?
- Qui té més dret a opinar i decidir sobre el futur d’una vall pirinenca, els seus habitants o tota la societat?
- Quan serà prou valenta l’Administració per vetllar pels interessos generals i no pels particulars d’inversors privats?
- Com ens ho hem de fer per aconseguir generar una nova consciència col·lectiva en defensa de la muntanya?
- Serà mai possible introduir en l’agenda el concepte i la filosofia de la wilderness?


N’anirem parlant.