25 de juliol de 2008

Crisi immobiliària al Pirineu

 
La recent suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, promotora de l'estació d'esquí de Vallfosca ha acabat d'encendre totes les llums d'alarma al Pirineu. S'ajunta a una noticia sobre l'aturada de la construcció de noves vivendes a la vall de Ruda, a les incerteses sobre el futur de Boí-Taull i a la constatació que des de fa mesos no es ven cap segona residència a l'Aran, Cerdanya o Andorra. Alhora altres intenten tirar endavant projectes sense sentit. La reobertura de La Tuca ja té els permisos municipals. El projecte d'ampliació de Grand Valira cap a França continua endavant. Pel moment Aramon, el gran promotor del Pirineu Aragonès, no ha dit encara si segueix endavant amb la macro ampliació cap a la vall de Castanesa.


Efectes? Dolents per la butxaca d'alguns però bons pel medi ambient i la naturalesa. El temps marcarà l'abasta i llargada d'aquesta crisi, però sembla difícil que en els propers anys es pugui recuperar el ritme de vendes del darrer lustre. S'acaba la construcció de nous apartaments al Pirineu, les promocions a preu de luxe, els projectes irracionals. Molt em temo que mai no veurem inaugurada l'estació d'Interllacs-Vallfosca, on restaran valls i muntanyes malmeses, ni l'ampliació de Vaqueira al Pallars.

Paradoxalment no hauran estat els esforços dels ecologistes, dels muntenyecs o excursionistes els que hauran aturat alguns del projectes més agressius sobre el territori pirinenc. Haurà estat la cobdicia d'uns quants que han provocat una crisi econòmica global la que preservarà els Pirineus. L'ambició desmesurada del mateix capitalisme és la seva tomba.


2 comentaris:

Josep ha dit...

Jo no diria que aquestos projectes estan en una tomba.
Més aviat penso que són al tanatori,en espera de que algun metge forense amb molta cara,calés i pocs escrúpols,els torni a treure de cofre per tirar-los endavant...amb l'excusa de fer-los-hi una bona autòpsia!.

Una abraçada.

edunz ha dit...

bon apunt, un model econòmic fonamentat en el consum i els tangibles, no pot troduïr-se en res més, és pura (il)lògica econòmica.
La pena serà un cop més veure (si ens ho ensenyen) com el diner públic ha de socorrer els desgavells immobiliaris, farcits de la complicitat d'una administració (des dels ajuntaments fins al govern) massa sovint mancada de planificació i sostenibilitat. Massa sovint, mentre el territori s'esgota