3 de juny de 2008

Grandvalira


S’acaba la temporada d’esquí, però les estacions no s’aturen i continuen treballant per un creixement no se sap ben bé cap a on. El cas més emblemàtic és el projecte de Grandvalira que vol créixer cap a França, més enllà de fronteres físiques. El pressupost és de 150 milions d’euros.

Ja al 2005 es va posar en funcionament el telecadira que connectava el sector Pas de la Casa amb Porte de Neiges. Era l´inici d´un projecte ambiciós que continuava amb l’adquisició dels terrenys on es troba actualment l’estació d’esquí Porté de Puymorens. Amb aquest projecte d’expansió cap a França Grandvalira assolirà uns 300 kilòmetres de pistes. Pel que fa al projecte urbanístic, com a màxim, volen començar a construir al 2010 perquè encara estan pendents de permisos. I és que l’adquisició de l’estació de Porté de Puymorens inclou la construcció d’un resort hoteler a la localitat de Porté. En un principi, s’autoritzen 4mil llits, però s’ha decidit que es limitarà a 2.600 per una qüestió d’impacte ambiental. Volen garantir la protecció de les espècies locals i, per això, s’ha fet un estudi amb gabinets i organismes especialitzats. De moment, però, només es planificarà una oferta de 1.800 llits. L’objectiu d’un únic touroperador és garantir l’ocupació tot l’any. Per això, es construirà un camp de golf i es programaran activitats alternatives com excursions, pesca o passejades a cavall. Aquest projecte també preveu revitalitzar la localitat francesa de Porté. Actualment, aquest municipi només té 150 habitants i la seva tendència era a desaparèixer. Amb el projecte, en paraules de l`alcalde, sobreviuran tant l’estació com el poble, ja que es generaran llocs de treball i es reactivarà l’economia. També modernitzarà la zona i permetrà que Porté compti amb allotjaments per turistes, ja que fins ara havien de pernoctar en els hotels i apartaments de les localitats veïnes.

Aprofiteu per anar a la vall de Porte i Porta, per pujar a Lanos, per anar cap al Pimorent. Sembla que això està sentenciat.


2 comentaris:

Manel Riera ha dit...

Quina tristesa tan fonda, Enric i companys. Hi perdrem una part de nosaltres mateixos... Perquè la nostra identitat s'ha construït amb aquests paratges de somni i la nostra pell ha estat acaronada, potser afaiçonada, pels aires d'aquelles valls...
Quina tristesa tan amarga.
I ens hi hem de resignar?

Jaumegrimp ha dit...

Depriment tot plegat! els especuladors que ja s'han carregat la costa, ara han descobert el Pirineu! ho tenim malament, però no ens hauriem de resignar com pregunta Manel Riera, hi ha moltes entitats en defensa de la Natura com comentaves en l'article de Coloms o Falcons, cal ser Falcó sens cap dubte, cal atacar des de la legalitat i la informació i així posa'ls-hi difícil.
Salut