Excursionisme 2.0

En Francesc Roma, al seu bloc, apunta una idea molt interessant: És possible parlar d'un excursionisme 2.0? A partir de l’analogia del concepte de la web 2.0 intenta esbrinar si es extensible al món de l'excursionisme. D’entrada cal acotar el que vol dir el concepte de web 2.0 per aquells que no ho sàpiguen. És una idea que es va inventar O'Reilly (fundador d'una editorial del mateix nom que en una trobada va llançar la idea) en el llunyà (internauticament parlant) 2004 per definir el pas d'una fase inicial de la web a un nou estadi. D'un entorn estàtic, on les aplicacions i serveis eren d'escriptori i els usuaris mers espectadors, s'ha pasat a un nou estadi, on les aplicacions, els serveis i recursos estan a la xarxa. La web 2.0 es caracteritza per l'interacció, el reciclatge de continguts, la barreja i integració de medis, una importància creixent dels usuaris i el compartir continguts. A la wikipedia se'n fa un resum clarificador. Altres aproximacions al concepte inunden la xarxa. Hi ha mil maneres de definir-ho, però la web 2.0 més enllà de definicions acadèmiques potser sigui una actitud, una forma de viure a la xarxa. És una revolució o simple evolució? És un pur canvi tecnològic o també social? Avui es parla de política 2.0, de literatura 2.0, de máqueting 2.0, de comerç 2.0. Llavors, per què no excursionisme 2.0? El concepte ha fet furor i avui en dia s'admet sense discussió. No es discuteix que ha revolucionat paradigmes socials, interaccions personals i la creació de noves identitats. Tanmateix el concepte web 2.0 és massa recent, probablement estigui sobrevalorat i encara no sabem quin és el seu abast real. Cal temps.

En Francesc Roma es pregunta si el paradigma de la web 2.0 pot estar donant pas a una nova sociabilitat en el món excursionista. És a dir, si la web 2.0 modifica les formes tradicionals de comunicació, relació i interacció entre els excursionistes. És un canvi circumstancial o més profund?

En tot cas crec que si que estem assistint a tota una colla de canvis. La web 2.0 ha modificat moltes de les actituds, comportaments i manera de fer de molts excursionistes. Seria absurd negar-ho. No dubto que estem entrant en una nova fase, que no és massiva però tampoc marginal. L’ecosistema està començant a canviar, però no tinc clar cap a on ens dura. Sabem alguns dels canvis de comportament que suposa la web 2.0, però no tenim clar els resultats finals. Seria absurd negar realitats significatives com la comunitat de Madteam, les interaccions que s'estableixen a partir dels blocs (per exemple, a casa nostra, en el món de l'escalada), els fòrums i llocs de piades virtuals, el nou bloc col.laboratiu del C.E. de Gràcia per l'esquí de muntanya, experiències com skirando, les webcams a llocs de muntanya, els llocs que permeten saber les condicions en temps quasi real, les publicacions en suport digital, etc. La gent crea cordades a través de la xarxa, queda per sortir per correu electrònic, cerca ressenyes o descripcions d’itineraris fora de les guies o revistes, es baixa tracks de gps des de la xarxa Tot això és una evidència. A més a més dels canvis provocats per la nova tecnologia també s’intueixen alguns canvis estructurals, en les relacions i posicions. La jerarquia es molt més distribuïda, el poder difús, l’autoritat desdibuixada. Desapareixen espais de centralitat i jerarquia. S’inverteixen tipus de relacions. Cal revisar moltes coses. Afectarà a la Feec, a les entitats, a les publicacions. Segur. Fins a on? No ho sabem.

Crea això un nou imaginari, una nova realitat, una nova manera de concebre l'excursionisme? Tinc una certa tendència a l'escepticisme. Costa molt fer canviar l’espècie humana. En tot cas estem en temps de canvis, de canvis molt accelerats, a cops difícils de percebre. Cal estar oberts, ser permeables i flexibles. D’entrada em sembla positiu que el món excursionista es vegi afectat per la filosofia web 2.0. Això vol dir que està al dia. A on ens portarà? Ja ho veurem.