8 de gener de 2008

Pessebres


Pessebre al Pedró de Tubau


Diuen que vivim en una societat cada cop més secularitzada. La religió no hi té gaires espais per a manifestar-se. A més, algunes actuacions de les jerarquies acaben d'espantar a la poca parròquia que resta. Tanmateix la tradició del pessebre no minva. Una petita estada nadalenca per l'Alt Berguedà m'ha permès trobar-ne alguns, i no a cims principals com el Pedraforca o les Penyes Altes, on sempre n'hi ha hagut, sinó en llocs ben secundaris.



Pessebre a l'ermita de Sant Marc


El primer va ser al Pedró de Tubau. Allí, a redós de la capelleta hi havia no un, sinó tres pessebres! Tots ells molt senzills, poc elaborats, però algú els havia portat. L'endemà a la Roca Tiraval, sobre Bagà, el clàssic pessebre que cada any la gent de la UEC de Bagà hi col·loquen. Finalment el primer dia de l'any, a redós de l'ermita de Sant Marc hi descobreixo un humil però sentit pessebre. Des de 1996 el porten uns socis del C.E. Castellar, en record del Koldo. M'impressiona molt la llibreta que l'acompanya, que des de fa més de 10 anys recull els comentaris. Cada any el mateix autor, anònim, amb una cal·ligrafia tipogràfica, escriu unes ratlles on recorda el sentit del Nadal i del Pessebre. En volia haver copiat alguns paràgrafs però finalment no ho vaig fer. Sense parlar de religió parla d'amor, proïsme, llum, força pel camí de la vida, esperança i donar un sentit als nostres actes. Feia pensar.


Pessebre al Pedró de Tubau


Potser molts dels que posen pessebres per les muntanyes no son creients, però de ben segur que subscriurien aquelles ratlles. Hi ha sentiments universals per sobre les creences. Em penso que la majoria dels pessebres actuals es porten als cims de les muntanyes per tradició i folklore, però és possible que també alguns ho facin impulsats per aquest esperit. Recordar-nos uns valors universals als que no volem renunciar, encara que només sigui un miratge d'uns dies.


2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Potser, més que "per sobre" les creences, aquestes siguin formulacions o expressions (personals o col·lectives),dels "sentiments universals" que dius.
Sigui com sigui, les persones expressem la interacció amb el nostre medi natural en funció dels ritus que ens ajuden a "donar forma" a aquells sentiments.
Crec que la col·locació dels pessebres no deixa de ser un d'aquests rituals.
Els rituals, com tot, van evolucionant i aquest del pessebre, jo també ho crec, és encara prou compartit. Com s'entendria sinó la seva pervivència arreu de la nostra geografia més de trenta després de la fi del nacional-catolicisme?

Interessantíssim article.

josep fatjó ha dit...

Fa algun temps algú es queixava (i fins i tot li molestava) els senyals religiosos als cims de les muntanyes i ho feia a través d'una carta al director a la revista Vèrtex. Jo li vaig contestar defensant l'esperit i el significat que tenien aquests símbols a banda del sentit religiós.
Cada any, a casa i al pati aprofitant unes pedres en forma de cova, fem el pessebre i el significat que li donem és, senzillament, això que tu molt bé dius: uns valors que perviuen en els anys i que de ben segur oblidem tot sovint.
La Pau que vam sentir al Pedró de Tubau quedava ben reflectida en els tres pessebres que hi vam trobar i que ens agradaria que perdurés al larg dels mesos de cada any: "Pau als homes de bona voluntat"