18 de gener de 2008

Samivel

S'ha acabat l'any i sembla que ningú recorda (per contra de França, on s'han succeït exposicións, conferències i reedicions de les seves obres) qu eel 2007 s’esqueia el centenari de Samivel. Paul Gayet-Tancrède, conegut popularment com Samivel, el nom d'un personatge de Dickens, va néixer el 1907 a Paris, encara que va viure sempre a la Savoia. Ha estat un dels personatges del món de la muntanya i la cultura més interessant del segle XX. Es fa difícil destacar quina part de la seva obra és més important. Escriptor de llarg recorregut, pintor que va excel·lir en l’aquarel·la, poeta, ecologista, grafista original, fotògraf, humorista, explorador, muntanyenc amb primeres. Em penso que en el fons és un artista i un humanista que cercava la seva font d'inspiració a la muntanya, i la trobava. Conec una mica el Samivel escriptor, per haver llegit alguna de les seves novel·les i recull de contes, interessants, però sobretot no em canso mai de tornar a les seves aquarel.les, que recreen magistalment el món de l'alta muntanya, de l'altitud, de la neu.

Però més enllà de la seva obra artística, tota ella estimable, cada cop em sembla més important la filosofia que l'inspira. La muntanya és per a ell una passió, un espai d'inspiració, un lloc de retrobament personal, un món per l'amistat i la felicitat. Per tot això des de la Segona Guerra Mundial Samivel s'ha mogut en la defensa de la muntanya i ha estat un ecologista i consevacionista avant la lettre, un defensor del patrimoni muntanyenc i per tant no és d'estranyar que els fundadors de Mountain Wilderness l'hagin pres com un referent.


Malauradament la recepció de la seva obra a casa nostra ha estat molt limitada. Cap llibre traduït, cap film conegut, només la seva obra pictòrica, especialment les seves aquarel·les, han estat mínimament divulgades. Serveixen aquestes línies per recordar a un gran humanista de la muntanya, a un poeta de l'altitud, a un artista de la neu, a un filòsof de l'alpinisme i la natura.


2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No en tenia notícia d'aquesta persona.
Bona feina la que has fet de donar-lo a conèixer.

manel ha dit...

Trobo que els dibuixos d'en Samivel, del qual ja fa uns quants anys que en sóc un admirador, des que vaig tenir l'ocasió d'adquirir un parell d'aquarel·les en un mercat d'antiguitats a Alp, a banda d'una bellesa i una subtil combinació de blancs i blaus en els paisatges nevats, ténen, m'evoquen la nostàlgia, el romanticisme i l'estimació per la muntanya.