Jaume Ramon. In memoriam

El passat dilluns 1 d’abril, tot just començar la Setmana Santa, amb enorme discreció va morir en Jaume Ramon i Morros, als 85 anys.

El Jaume ha estat un dels personatges importants de l'excursionisme del segle XX. Membre de la UEC Barcelona, entitat que presidí des del 1972 al 1978 va estar durant molts anys el director de l’Arxiu Bibliogràfic. Fou membre fundador de la revista Vèrtex i director i pal de paller de la mateixa del 1979 al 1997. Impulsor del Premi Sant Bernat també va ser fundador i director de les Jornades de Literatura Excursionista, una de les poques iniciatives de casa nostra sobre recerca excursionista històrica. Va rebre la Medalla de forjador de la història esportiva de Catalunya, la Medalla de Plata de la UEC (1967), la Medalla de Plata de la FEM (1968) i l'Ensenya d'Or de la Feec el 2006. Va ser l'ànima de la Festa de la Cançó de Muntanya, el festival més important a Catalunya sobre cançons tradicionals, populars i muntanyenques i darrerament havia estat treballant amb la Comissió Verdaguer per preparar els actes de celebració de la IV Diada de Verdaguer Excursionista, que va tenir lloc a Vil·la Joana (Vallvidrera) el passat 25 de març. L’any 1992 va rebre el XXVI Premi Sant Bernat per l’obra Elisard Sala, l’obra d’un músic poeta. Gran amant de la historia local, era un fidel a les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, on sempre hi presentava algun treball de recerca original. El trobem en el grup fundador de Mountain Wilderness de Catalunya, en el Consell Assessor de la mítica col.lecció Llibres de motxilla de l'Abadia de Montserrat i en molts altres llocs.

La seva obra publicista és enorme. Va publicar multitud d'articles al Vèrtex amb el seu nom i sota diversos presudònims, va publicar molts llibres, opuscles i textos, però també va estar al darrera de moltes altres publicacions, esperonant els seus autors i trobant els recursos per l'edició material de l'original.

Home d'enorme cultura quan et calia qualsevol dada, data, informació, nom o història, només calia trucar al Jaume per consultar-ho. Si no tenia la resposta al cap ho trobava en algun dels llibres de la seva biblioteca, probablement una de les més completes del món excursionista. Treballador i generós, mai no tenia un no davant de qualsevol petició per fer el que fos per l'excursionisme i especialment per la cultura excursionista. En Jaume ha estat potser un dels grans exponents de l'excursionisme clàssic, de la simbiosi entre l'excursionisme, la cultura, la llengua i el país.

Amb la seva desaparició l'excursionisme perd un referent, un pou de ciència i un bon home. Descansi en pau i fem arribar el nostre condol a la seva dona i al seu fill, en Jaume de Ramon i Vidal.