21 d’abril de 2007

Flors de muntanya



Comença la floració a les valls. Aquest matí m'he embadalit amb unes senzilles roselles en uns marges del Puig d'Olorda. D'aquí a unes setmanes la muntanya es vestirà de colors, en un festival cromàtic d'inaprehensible i subtil bellesa. Però com sempre, la poesia s'avança.

M’abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?

El sol que bada les roses,
L’aigua que les fa brostar,
La rosada que les mulla
I el vent que les esfulla
Per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà


2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

La Miquela Lladó va musicar aquest i altres poemes de Maria Antònia Salvà. En vaig parlar al meu blog el passat estiu.
M'encanta aquesta poetesa.

enric faura ha dit...

En aquest enllaç podeu trobar la versió cantada en mp3 d'aquest poema musicat per na Miquela Lladó que comenta la Maria Escalas. Que el gaudiu.

http://www.miquelallado.com/paginamp3cat.htm