Comença la floració a les valls. Aquest matí m'he embadalit amb unes senzilles roselles en uns marges del Puig d'Olorda. D'aquí a unes setmanes la muntanya es vestirà de colors, en un festival cromàtic d'inaprehensible i subtil bellesa. Però com sempre, la poesia s'avança.
M’abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
L’aigua que les fa brostar,
La rosada que les mulla
I el vent que les esfulla
Per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
Entrades
2 comentaris:
La Miquela Lladó va musicar aquest i altres poemes de Maria Antònia Salvà. En vaig parlar al meu blog el passat estiu.
M'encanta aquesta poetesa.
En aquest enllaç podeu trobar la versió cantada en mp3 d'aquest poema musicat per na Miquela Lladó que comenta la Maria Escalas. Que el gaudiu.
http://www.miquelallado.com/paginamp3cat.htm
Publica un comentari a l'entrada