Baixàvem del Comabona pel vessant sud, cap a Gisglareny. La previsió s'estava complint i el dia era gris, els núvols espessos i la tempesta s'acostava. I tal dit tal fet, el soroll del tro i es posa a ploure. Ens aturem i de la motxilla cadascú treu la seva jaqueta de Goretex.
Uf, que maco el teu. Si, és nou, el vaig comprar aquest estiu a Chamonix. És ultralleuger, té una columna d'aigua extraordinària, i em va costar una pasta que no vulguis saber.
Enfront hi ha un ramat de xais. Sobre una pedra el pastor ens mira amb el gos als peus. Impertèrrit a les primeres gotes ha obert el seu paraigües i ha restat immòbil.
Va, marxem que encara ens mullarem.
Quan passem pel seu costat ens saluda lleument acotant el cap sota el paraigua. Nosaltres tirem avall apressats. Ell resta aquí dalt, sense por a la pluja ni la tempesta. Esta segur sota el paraigües.
I el company puja la cremallera del seu goretex.
Entrades
2 comentaris:
Tradició i modernitat, sempre guanya la modernitat, arribarà el dia que els ramaders portaran gore, temps al temps, no és ni millor ni pitjor, és evolució.
I també consumisme, és el món deplorable en que vivim.
Estic en desacord amb l'etiqueta que has posat: futeses. De futesa res, que porta implícita la lliçó per qui la vulgui aprendre.
Publica un comentari a l'entrada