23 de setembre de 2009

Caminar per pensar



Des de fa temps cada cop m'interessen més els llibres i textos que s'escriuen al voltant del fet de caminar. Des d'alguns autors clàssics fins a d'altres del tot contemporanis, cada cop hi ha més gent que reflexiona sobre algunes idees, sentiments i filosofies que es desprenen d'un acte tan senzill com posar una cama darrera l'altra i que la humanitat ha practicat des de la nit dels temps.

Per això quan vaig llegir la noticia de la publicació d'aquest llibre em vaig afanyar a aconseguir-lo i durant aquestes vacances l'he enllestit.

És un text d'assaig, que vol recollir alguns elements importants del caminar. La primera frase ja és tota una declaració d'intencions: “caminar no és un esport”. A partir d'aquí reflexiona al voltant de la llibertat que dóna el caminar, la lentitud que es desprèn de la vida quan es fa a peu, el valor de la solitud o el silenci, el sentit de l'eternitat o el pelegrinatge. I també escriu sobre pensadors que han estat bons marxaires, com ara Nietzsche, Kant, Rousseau, Rimbaud, Thoreau, Nerval.

És un llibre interessant. Planteja idees i qüestions del tot pertinents. L'autor les vol reflexionar entre la filosofia i la poesia i potser això dificulta el resultat final. El to no aconsegueix ser del poètic, ja que quan es posa sensible grinyola una mica, ni del tot assagista, ja que és massa descriptiu, però en qualsevol cas és un text altament interessant, intel·ligent i reflexiu.

Marcher, une philosophie. Frédéric Gros. de.Carnets Nord. 2009. 300 p


4 comentaris:

Joan ha dit...

Llàstima que no estigui en català o castellà, perquè pel que dius sembla força interessant...

Jaume ha dit...

Molt interessant. El fet de caminar avui en dia, en que tot ha de ser immediat, pren més sentit i utilitat que mai. Caminar és recuperar els ritmes naturals. Tot necessita el seu temps per ser pensat i projectat. Massa sovint passem a l'acció sense reflexió. Caminar ems pot ajudar en aquest procés.

en Girbén ha dit...

Aquest no el coneixia -gràcies per l'orientació- però m'ha fet pensar en l'assaig ENERGIA Y EQUIDAD del sempre bel·licós Ivan Illich (tot a la xarxa a: http://www.ivanillich.org.mx/LiEnergia.htm ); on afirma que
"l'home fa temps que va perdre la fe en el poder polític de caminar".
Suposo que l'Illich no tenia notícies de la Matagalls- Montserrat... És clar que aquí potser es tracta d'un altre caminar, d'una afirmació esportiva i no pas política.

Jordi Lalu ha dit...

Hi ha un bonic llibret que porta per títol "El caminant", aquest en català editat el 2000 per Integral, amb textos i poemes i aquarel·les de Hermann Hesse (traducció de Carles Andreu), un altre entusiasta de l'acte de vagarejar per la natura, cercant d'aprehendre-la, que no defraudarà ningú. N'és una mostra el poema

Passeig al capvespre

Al tard passejo pel camí polsós,
les ombres dels marges cauen travesseres
i a través de les parres contemplo joiós
la llum de la lluna sobre rius i senderes.

Torno a cantar les tonades
que fa temps que porto amb mi,
ombres d'infinites passejades
creuen el meu camí.

Duc de fa temps tresors valuosos:
escalfor del sol, neu i vent,
nits d'estiu i llampecs blavosos
i un viatge a estones desplaent.

Amb la pell colrada i amarada
d'aquest món i la seva abundor
sento l'empenta altra vegada
i el meu camí s'endinsa en la forcor.