8 de juny de 2009

Verd



Com cada any per aquestes dates retornem Ripollès. El cim o la vall no és el més important. Allò que hi anem a cercar és simplement un color. Un color que ens infon serenor i placidesa, ens acosta a la bellesa i anuncia el rebrot de la vida a les pastures d'alta muntanya.

Enguany ens enfilem a la Serra Cavallera, per la banda d'Ogassa i Surroca. El dia ja es veu que no serà bo. Boires, núvols i fred. La llum és grisa i fosca, la perspectiva limitada.

Però la contrada no ens decep. El tocom sembla una catifa acabada de trenar, tenyida d'un color nou, intens, amb taques grogues de la ginesta que encara s'aguanta i de les flors que despunten. I aquí i allà les carreretes decoren la clapissa.

Quin verd! El verd intens, nou, tendre, ubèrrim, flonjo i humit de les grans pastures del Ripollès, un festival per la vista i els sentits. Ens hi passaríem hores i hores contemplant aquest verd. No cal anar a Suïssa, al Tirol o les Dolomites. El mateix verd el tenim al costat de casa, i a cops no el sabem veure.


4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Les teves paraules i la imatge transmeten serenor: llegides de bon matí, com és el cas, son un excel·lent manera de començar el dia.
Salutacions

lisu ha dit...

M´ha passat el mateix amb el verd d'aquest any de l'Albera, per moments em creia que estava en el Pirineu Atlàntic.

politòleg ha dit...

Brutal! A veure si em trobo el mateix a la zona de Prats i el Costabona aquest diumenge!

Jaumegrimp ha dit...

Fa goig el Ripollès! el verd li escau molt bé, enguany la neu ha assonat la terra i aquesta ens regala amb aquest espectacle! vau trobar correjoles i moixernons?