15 de juny de 2009

El meu jardi


He tornat a Catllaràs, radiant i frondosa. Assegut arran de la font de Prat Gespador, revisc la caminada d’avui. Hem pujat als prats del capdamunt, hem passat pel Joc de Pilota i seguirem cap al mirador del Roc de la Lluna i el xalet per retornar al fons de la vall.

Ara només se sent l’aigua que raja, l’ocell que refila i el vent que s’escola entre els troncs ferms i verticals d’aquests boscos. Al davant un gran prat verd, que brilla intensament sota el sol, amb algunes flors, arbres a banda i banda i al fons retallats el Pedraforca i el Puigllançada.

Els minuts s’escolen però el temps sembla no transcórrer. I per uns moments tot sembla suspès en una alè de bellesa, d’eternitat, de perfecció. Si, aquest és el meu jardí, el meu petit paradís.

Ja ho va dir el poeta, "Per nosaltres, hagi existit el Paradís Perdut, existeixi o no el Paradís Promès, siguem creients o incrèduls, la felicitat assolible a la vida que portem, és la de contemplar o viure el Paradís Posseït."



3 comentaris:

Uri ha dit...

Meravellós Catllaràs!
Es una joia secreta que hem de cuidar! Jo també l'estimo com cap altre lloc!

Muntanya de Llibres ha dit...

I per completar la jornada una coca-cola al refugi d'Ardericó, amb el Kun.

Xavi ha dit...

No sé si el Catllaràs és el paradís, però si no ho és segur que s'hi apropa molt. Realment un lloc meravellós i bucòlic. Que així segueixi sent-ho.