La lluna s'alça immòbil en la foscor de la nit. El panell informa que la velocitat és de 300 quilòmetres per hora, però la lluna no sembla immutar-se. Curiós contrast aquest de creuar la meseta castellana amb la modernitat i velocitat de l'AVE mentre la lluna sembla mirar-s'ho llunyanament amb un punt de sornegueria. Quina vanitat aquesta dels humans, que cada dia volen anar més depressa, pensa potser...
Després d'un intens dia de feina a Madrid a la tarda puc tenir una llarga conversa de prop de tres hores amb un dels principals personatges del món de la muntanya de l'estat espanyol dels darrers vint-i-cinc anys. Surt de tot a la conversa, ja ho veureu, però avanço 10 idees interessants:
1-. El món de la muntanya ha canviat molt, moltíssim, però continuen havent molt pocs alpinistes de qualitat. Això de l'alpinisme de veritat continua reservat als millors.
2-. Als anys vuitanta i començaments del noranta es va produir una veritable revolució en el món de la muntanya. L'escalada lliure, l'esportiva, els nous materials i una nova manera de fer va ser autènticament revolucionari. Ara no hi veig cap tendència de fons igualment revolucionaria. Ara hi ha una evolució ràpida, però en el fons fa 10 o 15 anys que res no canvia.
3-. Darrera de cada gran alpinista que he conegut he trobat una persona intel·ligent i amb molt carisma.
4-. Internet és formidable, però no aconsegueix substituir a una bona revista o llibre de muntanya.
5-. Conec pocs esports, potser cap, que siguin una forma de vida i una filosofia com la muntanya.
6-. A la muntanya hi ha massa purisme, massa seriositat i massa ganes de jutjar amb severitat als altres.
7-. Ara hi ha gent que pot viure de la muntanya, però fa vint-i-cinc anys era impossible. Això ha canviat moltes coses.
8-. L'excés d'informació actual no ens fa tenir més coneixement que abans.
9-. Això del conservacionisme no ho portem bé. Cal ser més coherents i combatius, però tots, no de cara afora, sinó de veritat.
10-. Ara no hi ha al món de la muntanya l'efervescència que hi havia als anys vuitanta. S'ha perdut una mica de passió.
11 de maig del 2009
Conversa a Madrid
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Diu un proverbi amerindi que "la punta que fereix sap tot el traç que ha seguit la sageta". Al decàleg que exposes s'acompleix plenament... Mal que ens pesi, no som a la millor hora de gairebé res. La majoria d'arts també ara viuen de rendes, i en molts cassos ben precàries per a no dir dubtoses.
La 3era idea crec que és una cosa poc coneguda per la majoria de la societat, que té una idea dels alpinistes molt mediàtica, com a fanàtics del perill i descerebrats. Seria bo que es conegués més el rerafons de Bonatti, Diemberger o Lafaille només per citar-ne alguns que em venen ara al cap.
Publica un comentari a l'entrada