A cops sembla que hi hagi llibres que et cerquin. Passejava per Passy tafanejant entre llibres quan em vaig topar amb un senzill volum: Manuel de contemplation en montagne, d’un tal Yves Leclair, autor del tot desconegut per a mí. El vaig fullejar, semblava interessant, però els 25 € que en demanaven em van semblar excessius. En una altra parada el vaig tornar a trobar. Amb més deteniment veig que l’autor es declara pirinenc i llegint en diagonal em topo amb algunes frases interessants. Finalment en una tercera parada torna a apareixer. En demanen només sis euros. Ara si, ara l’haig de comprar.
Des d’una prosa extraordinariament fina, sota la clara influència dels poetes i pensadors xinesos i orientals, l’autor simplement intenta respondre una pregunta: què fas tu? Jo contemplo. Alguna altra cosa es fa en mi. Desapareixo en el paisatge.
És un text profundament subtil, que exigeix unes circumstàncies i condicions per llegir-lo, però sobretot per entendre’l. D’una enorme profunditat, des d’una meditació elaborada però finalment del tot senzilla, a mena de petits apunts, l’autor espigola pensaments, sensacions, impressions, intuïcions de les seves caminades per la muntanya i la natura:
“passes el temps sense fer res, em diu ella. En efecte, no faig res. Contemplo. Alguna cosa canvia en mi. Desapareixo en el paisatge”
“la imperfecció és el cim”
“no corris més ràpid que la teva ombra, tu arribaràs al seu reialme un dia o un altre, tingueu per segur”
“pasar, simplement això, és haver sojornat un cop al paradís”
“on ens portarà el vent?”
“no ho oblidis mai, la muntanya és a l’interior. I els seus cims més alts són coves”
“contemplant l’efecte de la boira a les muntanyes, no es veu a cinquanta metres, mesuro l’efecte de les meves boires interiors. Aquest vespre, la boira m’haurà salvat de la meva ceguessa”
“com el vent s’escola per un arbre, contempla el que et resta entre les mans”.
Text delicadissim i inteligent és una companyia exigent i alhora plaent per acompanyar una solitaria tarda d’estiu al bell mig de la muntanya: cercar la saviessa i trobar-ne algunes engrunes.
Manuel de contemplation en montagne. Yves Leclair. Ed.La Table Ronde. Paris, 2005. 122 pags.
Entrades
3 comentaris:
Ser "badoc" és una sort. Saber-ho explicar una meravella.
Magnífica proposta, aquest llibre singular. Les frases que en tradueixes demostren que hi ha formes de superació a la muntanya que no són merament quantitatives, que també es progressa amb la sensibilitat, amb la reflexió, en definitiva, refinant la qualitat de la vivència. És un créixer més complex, més lent, sense el llustre del reconeixement, però potser dóna un nivell de gaudi més profund i durador. No sembla pas que anem en aquesta direcció. Malauradament, una oreneta no fa estiu.
Gràcies per la novetat editorial. A mi em recorda al llibret magnífic de "Caminar" d'en Thoreau.
Publica un comentari a l'entrada